Hi ha coses que demostren que el procés polític que viu Catalu-nya és únic. No hi ha constància històrica de cap precedent en què els polítics que impulsen un procés d'independència decideixin fer un recés i que es prenguin un descans -segur que ben merescut, no cal ni dir-ho- dos mesos abans de la data que s'han marcat per fer-lo efectiu. Això sí, per complir amb els terminis que s'han marcat, han decidit escurçar el temps de vacances parlamentàries pagades. La revolució dels somriures ha fet un parèntesi per fer una becaina. Però que ningú no es preocupi: el missatge és que tot està preparat i a punt per a quan comenci el curs polític. Fins i tot hi ha urnes. Ningú sap on, però algú es va encarregar de filtrar que el president Carles Puigdemont va fer la confidència en un sopar. Si és veritat que ja ho tenim tot enllestit, fins i tot els previsibles desacords, per molt que es pugi de to en el discurs i d'intensitat en les topades, ja hem entrat en el terreny del que és previsible. Tant és així que fins i tot s'ha començat a dir que el veritablement important és el que passi l'endemà de l'1-O. El primer a demanar posar la mirada més enllà de la data del referèndum va ser el vicepresident Junqueras, però aquesta mateixa setmana s'hi ha sumat el president Puigdemont quan ha demanat que l'endemà de la votació caldran uns interlocutors diferents per tal d'implementar el resultat. La política ha passat de ser la gestió del present a la impulsora de les expectatives, on sempre hi ha la possibilitat de fixar en el futur que no ha arribat les solucions de les frustracions del present. Per això no importa que avui estiguin tots de vacances.
