Carta oberta als ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i de Castell-Platja d´Aro

Rosaura Bartumeu Cassany Andorra La Vella

A voltes no ens adonem de les coses més evidents fins que algú ens les diu. És el que m´ha passat a mi amb el passeig de la platja de Sant Pol, a s´Agaró.

És un passeig fet amb taulons de fusta. Suposo que els professionals que ho van decidir així devien tenir bons motius per fer-ho, però de ben segur que no van pensar en la gent amb mobilitat reduïda. No els culpo, jo, malgrat haver-hi passejat molt sovint i considerar-me una persona conscienciada amb el tema, no m´he adonat que aquest ter­ra és del tot impracticable i incòmode per cadires de rodes fins que m´ho ha dit en Ricardo, a qui un ictus l´ha ­obligat a utilitzar cadira de rodes.

Ahir el vaig veure sol, amb la seva cadira, a l´altra banda del passeig mirant de lluny el mar. El vaig saludar i en demanar-li per la família em va dir que estaven passejant pel passeig vora el mar. Ingènuament li vaig dir si ell no en tenia ganes i em va mirar i amb el somriure i les dificultats de parla que el caracteritzen em va explicar que no podia, que el ter­ra del passeig no estava pensat per cadires de rodes... i precisament per això, perquè ningú dels que van dissenyar i decidir com havia de pavimentar-se el passeig van pensar en la gent amb mobilitat reduïda, com el Ricardo o com molta gent gran que camina amb dificultat o amb els cotxets dels infants, el Ricardo i moltes altres persones no poden compartir el passeig amb la família i els amics i es veuen obligats a quedar-se «aparcats» mentre els altres passegen.

Com que les fustes ja comencen a estar malmeses, em pregunto si els ajuntaments responsables no podrien trobar una millor solució de cara a la temporada vinent i evitar així la discriminació que pateixen les persones amb mobilitat reduïda.

Correus i les noves tecnologies

JORDI CASANOVAS PEREZ GIRONA

Ahir vaig rebre un correu electrònic de correos.com en què m´informava que s´havia intentat el lliurament d´un enviament al meu domicili però que no havia estat possible per trobar-me absent.

El mateix correu electrònic indica que puc obtenir més informació a través d´un link adjunt, el qual em porta a la pàgina web de correos.es, que senyala que l´enviament es troba «En procés de lliurament», cosa que no em dona cap informació extra.

També m´indica que puc obtenir més informació al telèfon 902 197 197, cosa que no faig perquè em sembla indecent l´ús d´aquests números de telèfon; a més, no ha declarat la UE il·legal l´ús d´aquests números amb sobrecost per a serveis de postvenda?

Avui he anat a correus a recollir l´enviament, 20 minuts d´espera perquè em diguin que l´enviament no es troba a l´oficina i que demà es procedirà a un segon intent de lliurament al meu domicili. Arribo a casa i em trobo que mentre era a correus el carter m´ha deixat, aquest cop sí, avís de paper del segon intent de lliurament.

Fantàstic, intel·ligent, brillant, original! Aquest és un excel·lent exemple de com aconseguir una perfecta inutilitat de les noves tecnologies... Demà, cap a correus un altre cop!