Durant la campanya electoral de les eleccions generals del 20-N del 2011, l'aleshores candidat del PP a la presidència del govern de l'Estat, Mariano Rajoy, va jurar i perjurar que no apujaria els impostos, promesa que, com és habitual en aquest líder polític, no va complir, ja que un dels acords que es van prendre en un dels primers consells de ministres que va presidir aquest ínclit polític va ser apujar, amb caràcter general, l'impost sobre el valor afegit (IVA), que en el cas de l'hostaleria, l'increment va ser de dos punts, excepte pel subsector dels locals d'oci nocturn, com per exemple les discoteques, que va resultar molt més perjudicat, atès que l'impost va passar del 8%, que venien pagant, com tota l'hostaleria, al 21%, mentre que els altres establiments del sector com els restaurants, hotels i cafeteries pagarien el 10%. Resultava tan injust, per discriminatori, el tractament que rebien les discoteques i similars que es donava el cas paradoxal que, per posar un exemple, prendre un gintònic en el bar o a la terrassa d'un hotel de cinc estrelles gran luxe situat al centre d'una gran ciutat estava gravat amb un 10% d'IVA, metre que prendre-te'l en una senzilla discoteca per estudiants del Raval havia de suportar un 21% de tal impost.

De res varen servir les raonades reclamacions, protestes i recursos interposats pels representants de diferents associacions empresarials del gremi d'oci nocturn davant la dura administració estatal, al·legant, entre altres arguments, que l'IVA turístic era del 10% i que les discoteques són fonamentalment indústries turístiques al cent per cent. Espanya és un país eminentment turístic i, que per aquest motiu, té necessitat d'un sector d'oci nocturn fort i altament competitiu, ja que un de cada tres turistes que ens visita té en compte a l'hora de decidir les seves vacances: l'oferta nocturna existent al lloc a visitar, la qualitat dels serveis que ofereix i, sobretot, els preus. També un impost de l'IVA tan alt fa perdre competitivitat al sector respecte a destinacions turístiques d'altres països, la qual cosa comporta que Espanya perdi poder d'atracció turística. Al mateix temps el representants dels empresaris varen assenyalar als de l'administració que el sector de l'oci nocturn és un dels sectors econòmics que més llocs de treball generen i que aquest tractament discriminatori pararia el procés expansiu de millora, modernització i innovació en tecnologies del sector, i que per aquests motius resulta incomprensible que sigui penalitzat amb impostos desmesurats pel sol fet d'oferir música que, per altra part, ja paga drets d'autor per aquest servei.

Afortunadament finalment s'ha imposat el sentit comú, malgrat que diuen que és el menys comú de tots els sentits, i aquesta vegada el Govern de l'Estat ha rectificat -que és únicament quan l'encerta- i, segons consulta vinculant adreçada per la Secretaría de Estado del Ministerio de Hacienda espanyol a la Federació Nacional FSYDE: «des del passat 1 de juliol, a l'entrada en vigor del Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2017, els serveis d'hostaleria prestats en una discoteca, bar musical, cafè teatre i establiments similars passen a tributar, en tot cas, al tipus impositiu d'IVA reduït del 10%, amb independència que el servei d'hostaleria es porti a terme conjuntament amb una prestació de serveis recreatius de qualsevol naturalesa, tals com espectacles, actuacions musicals, discoteques, sales de festa i sales de ball». Encara sort!

Ha costat molt aconseguir-ho, però finalment s'ha fet justícia amb aquest gremi. Ara cal esperar que els seus clients també es beneficiïn de la substanciosa rebaixa d'aquest maleït impost. Esperem que així sigui.