Ha de fer molta il·lusió, molta, estar fent cua a l'aeroport, estar a punt de perdre l'avió, estar amb els nervis a flor de pell, i que vingui una senyora somrient, amb samarreta groga, oferint un fulletó.

- Si Catalunya fos independent, vostè ara no estaria fent cua. La culpa és d'Espanya, sempre és d'Espanya. Per això els catalans blablabla....

Ens acabaran odiant. No en fem prou assaltant busos turístics, no en tenim suficient amb aeroports col·lapsats, que ara anem a emprenyar els pobres turistes que volen tornar a casa, o potser només intenten fugir d'aquest país. Passarem en poc temps de la turismofòbia dels catalans a la catalanofòbia dels turistes. Ja només falta obsequiar els visitants amb fotos de Terricabras en plena vaga de fam perquè no vulguin venir mai més.

- Doncs sí que fa mala cara, sí, pobre home. Potser l'haurien d'ingressar.

- No, si la foto és d'ara, quan encara no ha començat la vaga.

Mentrestant, els catalans semblen agafar-se amb molta calma això d'estar a mes i mig de la data més important en la història del seu país. Excepte els que reparteixen fulletons, la resta és de vacances i pensa més en cervesa i gandula que a donar un cop de puny al tauler de la història. Com ha de ser. Poble oprimit? Aquí les úniques que es veuen oprimides són les que han arribat tard a l'operació biquini i el vestit de bany els pressiona les natges.

Els dels fulletons sí, aquests estan tan nerviosos que no es conformen de demanar la gent que voti sí, ara demanen també que votin No, que votin el que sigui, però que votin. I si no, a la foguera, encara que et diguis Joan Manuel Serrat. No ens poden deixar tranquils?

I si aprofitant que són a l'aeroport, els paguem a ells i als seus fulletons un bitllet d'avió, sigui on sigui, però nomes d'anada?