Diuen que una fòbia és una por intensa i desproporcionada davant alguna cosa, però també diuen que una fòbia pot ser un odi o un rebuig visceral. Tant se val, a mi les fòbies sempre m'han resultat rebutjables quan no es tracta de conceptes psicològics, sinó sociològics. Darrerament determinades minories estan potenciant les fòbies cap a tot allò que no els agrada, encara que no sàpiguen molt bé per què no els agrada. Així hem vist com es planteja el tancament d'empreses o es declara la guerra a un sector com el turisme o s'incrementa el rebuig cap a determinades infraestructures i serveis. I hem vist també com determinades organitzacions i institucions els riuen les gràcies i fan bandera d'aquestes fòbies com si es tractés d'una simple reivindicació social.

El sector turístic pot tenir molts defectes però forma part de la columna vertebral de la nostra economia i de cap manera es pot permetre que quatre gats el puguin posar en risc atacant directament i desprestigiant les persones que ens visiten. El mateix passa amb algunes empreses a les quals se'ls fa campanya en contra per la seva procedència, nacionalitat o activitat, posant en risc, també, milers de llocs de treball.

Hauríem de començar a dir les coses clares: minories d'arreplegats, malcriats i intolerables no poden jugar amb el pa d'aquest país i les institucions, ciutadans i organitzacions serioses haurien de plantar cara a una tendència que comença per voler fer la gracieta i que pot acabar molt malament.

No es tracta de confondre la ideologia o la llibertat d'expressió, es tracta de posar límits a aquells als quals els hem tolerat tot, perquè ja ens anava bé tenir dins les institucions quatre radicals mal educats, que feien molt soroll però que no han aportat res. També cal preguntar-se on és la gent que a l'altra banda ha decidit callar i no planta cara a una minoria que fa temps que ha creuat la ratlla de la democràcia i la convivència.