Des de fa una bona colla de mesos, la CUP marca l'agenda política de Catalunya. Amb molts pocs diputats ha estat capaç de moure els fils i fer servir de titella el mateix president de la Generalitat. Això no fa pas gaire temps era impensable, però la política catalana ha canviat tant, en tan poc temps, que es troba dominada per una colla de holligans que no sabem ben bé a on ens volen portar.

Però de moment els radicals manen i fins i tot s'han atrevit a capitanejar tot una sèrie d'actes vandàlics contra el turisme, que és una de les fonts més importants d'ingressos del nostre país. I mentre això està passant, el govern de Catalunya calla i és incapaç de reaccionar amb energia, llevat del conseller Santi Vila, al qual des de la CUP ja l'estan enterrant en vida sense que cap dels seus companys del PDeCAT digui res. Es tracta d'aguantar el cul de la cadira de l'escó com sigui i més quan venen temps dolents i serà molt car aconseguir-ne un.

Els de la CUP han rematat la feina amb una campanya a favor del Sí per al referèndum de l'1 d'octubre amb un cartell on criden a la desobediència, a contradir les lleis i a construir una república socialista. I ho fan amb un cartell on volen escombrar personatges públics del nostre país com Mariano Rajoy, Artur Mas, Jordi Pujol, Ana Botín, Florentino Pérez, etc., etc.

Aquestes dues diputades, les senyores Anna Gabriel i Mireia Vehí, les han convertides en les pubilles de Catalunya. Es creuen les reines del mambo, tot i ser republicanes i són capaces de justificar actes violents com els recentment viscuts a Barcelona. I a més aspiren que el nostre país sigui un règim semblant al cubà. I a sobre tenen el vistiplau d'ERC i del PDeCAT. Les han fet imprescindibles per al procés i les noies s'ho han cregut.

El diari El País ja s'ha afanyat a explicar que el cartell d'«Escombrem-los!» és d'inspiració leninista, com ha reconegut el mateix autor. Els cupaires ja van enviar -segons un dels seus portaveus- Artur Mas al carro de les deixalles de la història i ara el tornen a escombrar. Li tenen una mania persecutòria que exhibeixen en qualsevol ocasió. Però aquestes diputades haurien de saber que sense la figura d'Artur Mas mai no s'hauria arribat a tantes adhesions en favor de la independència. Ell va ser qui va apropar un ampli sector de la societat a les tesis secessionistes i això és indiscutible. Ara pot ser un personatge amortitzat, però no se li pot treure aquest mèrit, si d'això se'n pot dir un mèrit.

D'altra banda, Mas va cometre un gravíssim error quan va deixar la presidència de la Generalitat a exigències de la CUP. Si hagués convocat unes noves eleccions de ben segur que la situació d'Anna Gabriel i Mireia Vehí seria molt diferent. Per tant, no cal colpejar tan sovint una persona que per col·locar urnes de cartró ha estat inhabilitada per a la gestió pública.

I ja no cal parlar dels altres escombrats, perquè aquestes noies es voldrien quedar soles o en un Parlament monocolor, com aquesta Assemblea Constituent que s'ha tret de la màniga el veneçolà Maduro, que també governa amb mà de ferro una república socialista. Per sort, tenim un país plural on fins avui hi ha lloc per a tothom i per a tota mena d'ideologies. Però preocupa i molt que formacions que ja tenen responsabilitats de govern en alguns ajuntaments i que donen suport al procés independentista, actuïn sense respectar persones que pensen diferent. Seria bo que els responsables d'aquesta estratègia hi reflexionessin, atès que segons quines actituds o proclames fan molt mal al país. Vivim en un estat de dret i no cal escombrar ningú ni atacar turistes amb formes violentes. I el tàndem Puigdemont- Junqueras potser haurien de dir què en pensen, perquè hi ha silencis que parlen per si sols.