Quants fets, percepcions i coses mai dites s'amunteguen en poques hores després dels atemptats terroristes d´ISIS a Catalunya.
Ara són les hores que per les xarxes i els grups de Whatsapp rebreu impugnacions generalistes i per tant injustes cap a l´islamisme. Ara són les hores quan la millor cara de l´esperit cívic i convivencial del nostre país es mostra en tota la seva intensitat.
Ara són les hores en les quals ens hem de donar un temps calmat de reflexió per veure com les xarxes socials poden guanyar la batalla de la fanatització, en alguns casos contra el més inclusiu sistema social i un bon sistema educatiu.
Ara són les hores que recordem que la democràcia i els drets fonamentals són el sistema que regeix la part minoritària del planeta. Ara són les hores que recordem que les guerres de religions solen durar decennis i que són tan absurdes que una persona assenyada occidental li costa prendre partit entre xiïtes i sunnites.
Ara és l'hora que hem confirmat amb orgull que tenim una Policia de Catalunya-Mossos d'Esquadra d'una gran qualitat i uns molt bons comandaments, que ens fan estar orgullosos i ens fan sentir ben protegits. Ara són les hores que alguns beneits voldran fer escampar les teories conspiratives fent el mateix ridícul d'aquella caverna mediàtica que va viure durant anys amb una veritat paral·lela sobre l'autoria dels atemptats de l´11-M.
Ara són les hores en què ho hem de fer molt bé per evitar que una bossa de frustració i xenofòbia cristal·litzi com a espai polític dels que se senten vençuts. Ara són les hores que ens arribaran debats ja viscuts a tants països europeus sobre la compatibilitat d'alguns preceptes de l'islamisme radical -per exemple la degradació de les dones- i la dignitat humana i la defensa dels drets humans.
Ara són les hores quan pensarem en els cursos de reinserció laboral d'alguns dels autors dels atemptats, de la bona planificació urbanística de Ripoll per fer uns pisos socials en una zona cèntrica de la ciutat i ens preguntarem el perquè d'aquests petits fracassos parcials. Ara són les hores en què per sort ha prevalgut més la unitat i treballar braç a braç que cap tipus de politiqueria, i si algú us hi vol portar, eviteu-la, mai ull per ull, mai dent per dent. Ara, són les hores, quan mig món ens mira i ens fa arribar missatges de solidaritat que mostren la bondat que també flueix de pressa per les xarxes.
Ara són les hores en les quals se suma un nou assumpte de debat en la conversa pública, sense anul·lar-ne cap d'anterior. Ara són les hores en les quals ens torna amb força aquella afirmació que diu que la seguretat és la primera de les llibertats. Ara són les hores per ser lúcids i no enganyar-nos: ni bonistes ni venjatius, mai.
La meva vida m'ha donat algunes oportunitats úniques; per exemple m'ha portat a tenir el privilegi de parlar llargament, el desembre de l'any passat, amb la màxima autoritat de la Universitat d´Al Azhar, al Caire, Ahmed el-Tayed, la màxima autoritat religiosa i acadèmica en el món islàmic. La mesquita i la Universitat d´Al Azhar són el centre d´ensenyament religiós islamista amb més autoritat del món.
Aquella conversa em va marcar. Vàrem fer crides a la tolerància i el respecte mutu. Però també em va deixar clar que algunes formes de vida d'occident eren «impures». I aquest és el punt per on no passo.
La religió forma part de l'esfera privada de les persones. Soc lliure per condemnar-me, per dir-ho en un llenguatge no propi. Soc lliure per defensar creure diferent o no creure. Som lliures per defensar-nos amb tota la força dels fanàtics que no els hi passa pel cap que volem ser lliures i diferents.
Alhora tinc amistat sincera amb persones que professen la fe islàmica en altres països i que m'han ensenyat la bondat d'un islamisme tolerant. Que no és precisament el que inspira aquests fanàtics que ens volen trencar la nostra convivència. Ara són les hores quan es comença a parlar de tot això....
