Poques i pocs saben utilitzar les xarxes socials. Sempre hi ha qui s'erigeix en model de conducta, però majoritàriament no tenim gaire idea de què fer amb aquesta eina virtual que ens ha convertit en una projecció del que creiem que hem de ser. Que ens passi amb les vides personals no és un problema: errar és humà, i al capdavall és responsabilitat exclusivament nostra el que mostrem als altres i el relat que els fem. Ara bé, un atemptat, i les seves devastadores conseqüències, exigeix molta més amplitud de mires. No és un tema exclusiu d'un mateix, sinó que la paraula, la imatge, i l'ús que en fem, hauria d'estar determinat per una consciència més col·lectiva. Un atemptat ens ataca com a comunitat, perquè l'horror no busca altra cosa que dinamitar el nostre dret fonamental: la vida. Aquí no hi caben interessos polítics, lemes descontextualitzats, opinions viscerals o arribismes literaris. Un atemptat interpel·la la nostra capacitat de reacció com a espècie. Les xarxes socials, i sobretot el Twitter, ens ha convençut de l'existència d'una realitat paral·lela on tot s'hi val i en què qualsevol opinió és legítima. Però ni tothom sap respectar els dols ni qualsevol frase és susceptible de ser escrita. Aquests dies, arran de l'atemptat de Barcelona, s'ha tornat a posar de manifest que tenim un problema molt seriós d'ignorància, de desconeixement polític, social i cultural. Com em deia una persona que sí té molta sensibilitat per la paraula (gràcies, Marta), les xarxes envalenteixen els ignorants i malauradament la seva veu acaba sentint-se més. Però hem de poder respondre'ls sense acritud, sense entrar al joc, perquè aquesta és la millor manera de demostrar-los la buidor del seu discurs. Hem d'aprofitar l'oportunitat per aprendre, tots, a ser més empàtics i entendre el món en què vivim. Entendre la diversitat, entendre els matisos. Nomes així, des de la complicitat col·lectiva, podrem superar les adversitats i dotar les paraules de veritable contingut. En definitiva, això tan relativitzat, i alhora tan necessari, anomenat esperança.
