24 de agost de 2017
24.08.2017

Sense Vergonya

24.08.2017 | 10:45

Ara que tothom reconeix que les capes més pobres de la ciutadania són les que han pagat els plats trencats de la crisi, cal preguntar-se el perquè. I l'únic que se'ns ocorre és que els que més tenien, a més de diners, i potser per això, disposaven al seu capritx de la policia, la justícia, la sanitat, les obres públiques, el PIB, el fons de pensions i el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, entre d'altres. La realitat té amos que, com amos que eren del paisatge, van disposar qui pagava els plats trencats de la crisi, o del que hagi estat, perquè encara no està clar si la crisi ha estat una crisi o un atracament. En altres paraules, tota aquesta gent no només no va abonar la part que li corresponia, sinó que es va enriquir més ficant la mà a la butxaca dels febles. S'aprecia molt clar en les estadístiques. En altres paraules: l'anomenat Estat de dret té amos, d'aquí, entre altres coses, que Hisenda hagi transferit al Santander 500 milions d'euros per absorbir amb una palleta el Popular.

Sorprèn observar com fins als empresaris més impresentables, si se'ls pregunta, reconeixen que l'esforç dut a terme perquè l'economia es recuperés ha partit el llom als que ja el tenien fet fallida. Ho confessen sense cap vergonya, perquè també són els amos de les paraules, per manifestar a continuació, amb gest indulgent, que potser ha arribat el moment que la bonança arribi, una miqueta, als salaris.

– Que potser no hauríem d'haver començat per aquí?

– Primer havíem de forrar-nos nosaltres.

– Però si vostès ja estaven forrats.

– Calli o li aplico la reforma laboral.

Ara es comprèn també com va poder posar-se en peu aquesta reforma que incloïa el tancament dels pocs despatxos d'advocats laboralistes que quedaven, ja que on no hi ha drets laborals és absurd que hi hagi defensors de la mà d'obra.

El més provocador, si és possible imaginar res més provocador, és que justifiquin la necessitat d'aquestes timidíssimes pujades salarials en la caiguda del consum. Hem de consumir una mica més per no morir-nos d'inanició i aigualir la festa als amos de la realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook