Una cosa és estar obligats a fer cara de compungits en públic i l'altra és perdre's dilluns passat el suquet de Pere Portabella, fins aquí podríem arribar, un no és ningú si no va al suquet. Tres dies de dol ja estan bé, als morts que els plorin els familiars, que nosaltres som polítics i la vida són quatre dies. Això sí, abans de començar a endrapar i beure com si no hi hagués demà, hi va haver minut de silenci, que els polítics són gent sensible. Un minut de silenci dona butlla per a tot, vostè acaba d'enterrar un fill i sortint del tanatori se'n pot anar de putes, mentre després de netejar-se els baixos al bidet estigui un minut callat. Amb més raó ha poder anar a sopar després d'enterrar uns desconeguts.

-Vinga, a la de tres, hics! A la memòria dels morts a la Rambla! Arriba, al centro y padentro! Glup. Portabella, hics, treu una altra ampolla, garrepa!

Puigdemont, Junqueras, Colau, Domènech, Iceta, Terricabras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Mundó, Pissarello, fins i tot Pedro Sánchez, informava l' Ara. Tots allà, mostrant enteresa i valor. Tranquil·litza veure com de forts són, capaços d'anar de festa amb els cadàvers encara calents. Pensaven els gihadistes que quinze morts de res alterarien la rutina dels polítics catalans? Que poc els coneixen, els surt la valentia per les orelles. Si l'atemptat hagués sigut a l'abril, haurien anat tots a la Feria de Santa Coloma, a ballar sevillanes i beure finos, i olé.

-No podran amb nosaltres, hics. Portabella, un altre plat de suquet, que a mi, veure sang m'obre la gana.

Riallades, menjar, acudits, beure, alguna cançó qui sap si amb en Puigdemont a la guitarra, més menjar, més beure, compte no us ennuegueu amb una espina d'escórpora.

-Nyam, grumpf, no tinc por! Slurp. Portabella, què hi ha de postres?

La foto del suquet de dilluns sí que hauria sigut pornogràfic i obscè posar-la a portada dels diaris. I vinga minuts de silenci. Que no faltin.