No sé com espera el ninotaire Peridis que ens sentim els catalans veient la seva vinyeta publicada al País el dia 19 d'agost. No sé què vol aconseguir. No parla per a nosaltres, evidentment. Nosaltres no li importem ni cinc rals. Tampoc no li importen ni cinc les víctimes de l'atemptat del dia 17 a la Rambla. Si l'hi importessin s'hauria estalviat d'utilitzar-les d'una manera tan indecent. Tampoc no li interessa la veritat. Què interessa Peridis? Volia fer gràcia? Pretenia fer-nos reflexionar? Es pensava que informava, potser? Es volia fer el llest? Es pensa que és bo? Què pretenia, el ninotaire Peridis?

Què pretenen tots aquells que, des de diversos mitjans de comunicació, barregen a la coctelera de la vergonya les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils amb el procés independentista, amb terroristes que parlen català, «catalán payés» per ser més precisos, o amb una protesta contra el turisme? Què pretenen? Què es pensen que aconseguirà Mayor Oreja dient que els espanyols mereixen explicacions en espanyol? Els mitjans d'arreu del món fan traduccions simultànies del català i ells no poden? Els ofèn la nostra llengua? I els que silencien l'acció dels Mossos o del govern, què esperen? Els catalans, independentistes o no, sabem perfectament qui hi era i qui no hi era en aquelles primeres hores tenses i doloroses, sabem com van respondre els Mossos i el govern. Sabem qui treballa i qui ha vingut a retratar-se. Recordem perfectament l'11-M.

La unió només es pot predicar -monsenyor Omella- entre parts que es reconeixen i que es respecten. I es respecten des de la diferència. I és això exactament el que tots els Peridis de la premsa no són capaços d'entendre. No s'esperin canvis en unes quantes generacions.