Maneres d'explicar les coses. El fet: un policia belga va enviar un correu a un a un mosso d'esquadra al que coneixia, perquè li digués si sabien alguna cosa sobre Abdelbaki es Satty, que intentava ser contractat com imam a per una comunitat musulmana de Bèlgica. I el mosso li va respondre explicant el que sabia, que era ben poca cosa, ja que els seus antecedents penals, fora de Catalunya, no constaven als arxius dels Mossos. I aquí es va acabar la comunicació.

Fins aquí, els fets. Ara veiem les maneres d'explicar les coses. Una és dir que un policia belga va demanar informació sobre l'imam a un mosso català. Una altra és transformar aquest missatge en una «alerta» de la policia belga a la policia catalana. I això és el que ha vingut fent el principal rotatiu espanyol, en proclamar en titulars, des del primer dia, l'existència d'aquesta «alerta». Altres mitjans espanyols han seguit amb entusiasme el mateix camí, ja que comparteixen el malestar nacionalista pel protagonisme quasi exclusiu dels Mossos en aquest afer. Però no han estat només mitjans de Madrid. En un important diari de Barcelona llegim: «els Mossos no van investigar l'imam després de la petició belga», com si des de Brussel·les s'hagués instat a fer aquesta investigació en interès dels catalans, quan de fet era un prec d'informació en interès belga, de col·lega a col·lega i per canals no oficials.

Per trobar elements crítics en tota la prèvia d'aquest drama no cal recargolar l'abast d'un correu electrònic. Potser només cal preguntar-se quina mena de país és aquest en què es poden preparar bombes en una casa ocupada il·legalment pel sistema del cop de peu a la porta. Mesos i mesos d'ocupació il·legal i cap autoritat no se'n preocupa, perquè la ocupació il·legal s'ha convertit en tan normal i quotidiana com la legal. Qui paga lloguer és burro. També és normal que desapareguin bombones de butà; la propietat privada només és un dret teòric. Igualment normal que les diferents policies no comparteixin arxius; si no ho fan les estatals entre elles, imagina't amb la del «govern separatista». I és finalment normal que quan hi ha morts estesos per la Rambla, els mitjans amb bandera disparin contra l'adversari polític fins i tot abans que els mateixos polítics, que guarden l'aparença del dol.

En la perspectiva de l'1-O, ens espera un setembre farcit de joc brut, en què els cadàvers de la Rambla seran munició.