28 de agost de 2017
28.08.2017
40 Años
40 Años

Cartes

28.08.2017 | 13:22

El correbou
Dolors Mascoso girona

He llegit que ara venen les festes taurines en diferents municipis de les Terres de l´Ebre. Com saben, els protagonistes són els bous.
A la plaça Major o a altres car­rers dels pobles, els joves es diverteixen fent córrer els pobres animals. Els maregen, els estiren la cua i el que els vingui de gust.

Les persones a les quals agrada aquest espectacle s´ho miren divertits i aplaudeixen.

Jo proposaria als que tenen tanta afició a divertir-se a costa dels animal, que s´enganxin una cua al darrere, que es comprin un casc com els que duien els vikings amb dues bengales enceses i que se´l col·loquin al cap i després, que comencin a córrer per les places o els carrers amb amics i aficionats al darrere seu intentant atrapar-los donant-los alguna ­garrotada, alguna puntada de peu i estirades d´orelles. I quan acabi la cursa, a veure si tindran ganes de repetir-ho l´any vinent a les festes taurines.

No tinc por
Ruth Molina SALT

Condemno rotundament els atemptats de Barcelona i Cambrils, no només com a ésser humà que sóc i barcelonina de naixement, sinó també com a musulmana practicant, i condemno també qualsevol altre atac terrorista dels que lamentablement van succeint en diferents parts del nostre planeta.

Els resonsables d´aquesta barbaritat no tenen altre qualificatiu que el d´assassins, assassins cruels que no representen els musulmans, ni l´islam, no m´identifico amb ells, perquè jo estimo la pau, com milions de musulmans de tot el món, que volen viure tranquils, amb respecte i practicar la seva religió amb total normalitat.

A Espanya hi ha una gran comunitat islàmica de diferents nacionalitats, a la qual ens avergo­nyeix el que està passant, perquè el radicalisme i fanatisme només està en les ments de persones malaltes, persones sense sentiments que maten indiscrinadament persones indefenses, amb total impunitat, fent tot el mal possible.

Sé que la majoria de persones, després del que ha passat no sentiran un rebuig generalitzat als musulmans, perquè som un país tolerant i solidari, i Barcelona una ciutat multicultural i oberta a diferents pensaments, cultures i religions, quelcom del que em sento molt orgullosa, i encara que hi hagi una minoria intolerant, el seny i sensatesa prevaldran en els cors de tots els espanyols.

Avui m´he llevat trista, per tot el que ha passat, sempre fan mal aquestes coses, però potser aquesta vegada una mica més per haver passat a la meva terra, per viure-ho tan de prop. Els meus pensaments estan amb les víctimes, amb els seus familiars i amics, reso per tots ells amb l´ànima encongida i amb l´esperança que mai més torni a passar una cosa així.

El silenci dels anyells
enric carcereny beltran LLORET DE MAR

Si el pròxim Onze de Setembre Barcelona no es posa a rebentar perquè el que pot anar-hi no hi va, serem com un ramat de xais camí de l´escorxador. L´esgarrifosa cara d´un decapitat no té cap diferència amb la d´un pacient, que per culpa de la corrupció, o les retallades de la caverna, o la llista d´espera ha durat massa, o un medicament no ha arribat per ser massa car, o amb la d´un desnonat o aturat no ha pogut menjar, o un dependent no ha tingut l´ajuda necessària. No hi ha cap diferència, entre l´espasa, la simitarra, falta de la informació de l´Europol o l´ajuda que no ha arribat a temps.

Per tant, senyors de la caverna i alguns que pensen igual, en una suite, un palau o tenen la butxaca massa plena, la votació és urgent, i la meva proposta podria ser:

El matí del dia 11, convocar una reunió urgent del Parlament Català i declarar la DUI. Al migdia, fer la manifestació prevista de la V de la Diada. Després consulta referendària de la independència de Catalunya.

Al final ho podem celebrar a Andorra, un petit Estat com el nostre, on no hi ha cap problema per parlar el català, o cap altre idioma. Que paguen un 4,50% d´Iva, i un 10% d´impost de societats, etc... I no tenen exèrcit, ni cap majestat per mantenir.

No siguem xais!

On són les granotes?
Carmina Vilaseca Anglada Gauses

En una carta en un diari, algú preguntava: «On són les granotes?». Com a ciutadana que visc i estic en contacte amb la natura, li responc amb una altra pregunta: i ... On són les papallones, els cargols, les serps, on són les guineus, les cuques de llum, i tantes varietats d´ocells que fins fa pocs anys omplien el nostre entorn formant part indispensable dels seus ecosistemes? Com ha pogut succeir una desaparició tan sobtada i que va en augment?

Amb l´afany de multiplicar les collites s´aboquen sistemàticament excés de purins, productes químics, herbicides, insecticides, fungicides, als camps, als marges dels camins, a les vies de trens, i fins i tot a jardins públics. Aquests productes, alguns d´ells altament tòxics per a l´home i per la fauna, a poc a poc es van filtrant, contaminant les capes freàtiques que arriben als rierols on, com vostè diu, fins fa poc centenars de granotes es capbussejaven i que possiblement ja no hi tornaran. Aquesta seria la meva resposta. Malauradament té difícil solució, si no retornem a la pràctica d´una agricultura respectuosa amb l´entorn.

Primer aniversari de Miquel Busquets i Martí
Ester Costa ita GIRONA

n Miquel, estàs sempre present en tots nosaltres, no podem entendre que hagis marxat tan aviat, no ens acostumem a la teva absència. El buit que ens has deixat és immens. Et plorem i t´enyorem. T´estimem i t´estimarem sempre.
Ester, família i amics.

Catalunya dona la mà a Espanya
francesc A. picas la jonquera

n Catalunya ha estat subjecte durant tres-cents anys a Espanya, sota les lleis i tribunals espanyoles. Els catalans han col·laborat pacíficament a fer rica i gran Espanya.

Catalunya aspira a ser una nació independent, a administrar la seva economia i a legislar les pròpies lleis. Catalunya dona la mà a Espanya per ser dues nacions independents i fonament d´una Europa florent i progressista.

Acceptarà Espanya les nostres proposicions?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook