El 2007 va entrar en vigor el decret de sequera de la Generalitat, perllongat dos anys i que mostra les dificultats per mantenir un servei d'aigua regular a un territori que multiplica la població durant les vacances.

Fa pocs dies, es va fer públic un estudi del Carnegie Institution for Science, que adverteix que la sequera pot ser crònica en l'àmbit mundial.

Contra el problema, es van establir les dessalinitzadores, que són cares, però interessen a mitjà termini. S'intentava el transvasament de rius francesos, que és, com l'electricitat, comprar a fora allò que no pots construir a casa. Tenim transvasaments del Ter cap a l'àrea metropolitana barcelonina. Durant anys, la política franquista de pantans, que era la còpia del Pla Hidrogràfic de la República, va ser motiu d'acudits, però palesa un problema greu, i que la classe política ha de solucionar.

La diferència amb altres èpoques, com la generació que va pactar la Constitució, o les figures que promovien les ambicioses reformes de la Segona República, és que manquen polítics que siguin homes i dones d'Estat.

Els homes i dones d'Estat són aquells que entenen els problemes urgents que cal solucionar, i des del consens màxim, volen establir les bases per proporcionar un benestar pressent i futur, creen riquesa i eviten que ens tanquem en nosaltres mateixos, empobrint-nos. Calen més Azañas, i menys figures buides i populistes.