Paquets

- Però què és això? -vaig preguntar.

- La Lliga, que acaba de començar.

- Si encara estem a l'agost.

- La Lliga és molt matinera.

En efecte, era la Lliga. Setembre acabava de ser inaugurat amb deu o dotze dies d'avançament. El llavors ministre Cascos va dir al seu dia que el futbol era una qüestió d'interès general i que per tant havia de ser gratuït. El temps ha acabat per donar-li la raó en el primer. Gratuït crec que no és. Encara. Potser hauríem de nacionalitzar-lo.

El cas és que vaig sortir del bar amb el típic calfred dels primers dies de la tardor i al matí següent estava refredat per culpa del partit. Així és la vida: si no hagués entrat al bar a buscar tabac, no m'hauria assabentat de res i seguiria tan sa. El que no sé és si en haver agafat ara el constipat, me'n lliuraré en les dates canòniques o si aquest any n'agafaré dos. En qualsevol cas, l'arribada anticipada de setembre ha trastocat tots els meus plans. De fet, pensava haver deixat de fumar el dia 1 i ho he avançat, és clar, amb gran desconcert dels meus neurotransmissors, que han hagut d'activar-se també abans de la data prevista per substituir a l'acció de la nicotina. Una llauna, perquè entre que l'una se'n va i els altres arriben s'estableix un buit, una terra de ningú, on les terminacions nervioses del cervell estableixen les connexions que els dona la gana. Una sinapsis no controlada pot il·luminar idees molt autodestructives. He deixat així mateix el gintònic, que també és per a l'estiu, de manera que els meus ronyons s'han aixecat en armes, ja que no coneixen diürètic millor que la ginebra.

El futbol té, socialment, un paper normalitzador, per descomptat. Encens la ràdio, escoltes l'epopeia de Ronaldo corrent per la banda i aquí no ha passat res. El món segueix igual. Però individualment pot destrossar-te la vida, ja sigui gratuït o de pagament. Jo el pago, però no sé per què. Ha de venir en un paquet i últimament tot m'ho venen en paquets.