Virginia: «Potser és una extraterrestre. Això explicaria moltes coses que no entenc. I no serà perquè no ho intenti. En tossuderia no em guanya gairebé ningú. La meva condició alienígena m´ajudaria a aclarir tots els dubtes que s´abalancen sobre mi des que obro els ulls fins que els tanco. Em sento més confiada i lúcida mentre somio que quan estic desperta.
Fins i tot els malsons em semblen més lògics que la meva vida real. Anar pel carrer em posa ja en estat d´alerta. Voreres que els gossos embruten sense que els seus amos es molestin a netejar-les. Bosses d´escombraries envoltant les papereres perquè els que les van omplir no tenen el menor sentit de civisme i prioritzen la seva comoditat per sobre dels drets dels altres. Bèsties al volant que menyspreen els passos de zebra, es riuen dels semàfors, posen el volant a rugir com si se sentissin més mascles en fer-ho. Vaig a missa i em trobo amb hipòcrites que van a resar perquè els vegin o perquè pensen que així netegen la seva ànima i la tenen lliure de nou per tornar a ser intolerants, egoistes, mesquins i cruels. Em fico en un cinema i mai fallen els que mengen crispetes amb la boca oberta, o succionen el refresc a tot volum, o parlen en veu alta, o consulten el seu mòbil o deixen anar les seves gracietes creient-se els més enginyosos del món. Encenc el televisor i nedo de canal en canal fugint de profetes indocumentats, talibans de la política, espavilats de baixa estofa, famosets de pa sucat amb oli, jovenets que somien ser milionaris per la cara.
Entro a la xarxes socials i m´esquitxa la mala llet, em taca la brutícia dels que no toleren els gustos aliens, m´embruten els atacs anònims dels que es mouen en el pou negre de la calúmnia i l´insult. Ho Apago tot, però del pis de dalt m´arriben els brams del veí que està veient un partit de futbol i descarrega les seves frustracions llançant fems per la boca contra l´àrbitre i els jugadors rivals. Em poso els taps a les orelles, me´n vaig a dormir, tanco els ulls i rebusco en la meva memòria algun moment del dia en què no m´hagi sentit extraterrestre en un món hostil. Segur que n´hi ha d´haver algun. Segur. Segur. Segur...».
