Els adolescents de casa em diuen que, aquest any sí, el cartell de l´Acústica és molt bo. Com que entre els avantatges de ser un mamut hi figuren la perspectiva i l´experiència, sense negar la seva premissa, els puc respondre que, des dels inicis del festival, els seus organitzadors sempre han vetllat perquè aquest tingui qualitat i un cert marge per al risc, les sorpreses i l´imprevist.

L´Acústica, l´hem vist néixer amb alegria. I hem seguit amb expectació com aixecava el cap de terra, com s´anava fent gran i acabava per agafar embranzida. Per això em dol que, a hores d´ara, Xavi Pascual encara hagi d´estar fent malabarismes per veure si, el 2018, tindrem festival o no.

L´any passat, ja vaig demanar que es trobessin fórmules jurídiques o pressupostàries que evitin que hàgim d´estar sempre amb l´ai al cor. Malgrat la complexitat política que patim al consistori, estic convençut que, amb bona voluntat, la majoria dels grups municipals ja podien haver consensuat alguna fórmula que permetés als promotors, des de l´endemà mateix que finalitzi l´Acústica, saber amb què comptaran per poder treballar sense ensurts en la programació del pròxim.

Pascual ha aconseguit que Figueres tingui un festival com els que ell veia quan se n´anava de gira per Luxemburg, Bèlgica o el Quebec. I gràcies a aquesta iniciativa, la ciutat n´ha sortit reforçada. Per això, no podem permetre´ns fer-nos el sord davant les seves demandes. Cal buscar solucions raonables perquè no es malmeti aquest tresor, creat per ell i el seu equip, que ha injectat una bona cullerada d´autoestima a la nostra esquifida escena cultural.