Macron, el nostre heroi polític i sentimental, s'ha gastat 26.000 euros de diners públics en maquillatge i maquilladora durant els primers tres mesos del seu mandat. Facin comptes. Vuit mil i escaig euros al mes, no tinc temps ara de calcular quants salaris mínims perquè escric de pressa, de pressa, urgit per la intensitat informativa del nostre temps, on les categories i les anècdotes es regiren en el podrimener de la fastigosa actualitat. Un insecte petit recorre el teclat del meu ordinador, evitant les tecles sobre les quals cauen els meus dits i escrivint alhora, com sense adonar-se'n, un article alternatiu en el qual es caga en tot, que és el que m'agradaria a mi aquest matí de boira, cagar-me en tot. No puc fer-ho, però, primer perquè jo formo part de tot i segon perquè estilísticament quedaria malament. Un dimarts li vaig encarregar a un alumne del taller d'escriptura que escrivís un text contra el brou de pollastre i dimecres ens va llegir el següent: «Em cago en el brou de pollastre».

El text era magnífic des del punt de vista de l'encàrrec, qui ho dubta. Però li faltava elaboració. Tal és el perill dels nostres dies, la manca d'elaboració per les ganes de cagar-nos ràpidament en tot. I és que això d'en Macron, el nostre heroi polític i sentimental, és una categoria, encara que hagi anat a parar al calaix de les anècdotes. Significa que cal ser un autèntic desgraciat per voler dur a terme a França una reforma laboral com la que Rajoy va perpetrar a Espanya i gastar alhora 26.000 euros en cremes. Cal ser un perfecte pocavergonya, un tipus sense escrúpols, un desvergonyit, segurament un fatxa. En què carai pensava aquest subjecte mentre li posaven a la cara els colors que ha tret a tots els que van recomanar votar-lo? ¿Continua habilitat un cínic de tal calibre per governar França? Sens dubte, no, però ell no ha vingut per governar, sinó per fer el brou gros als poders financers. Em cago en el brou gros.

Fonts de l'Elisi van assegurar que hi ha la voluntat de reduir substancialment aquesta tarifa. Doncs ens caguem també en les fonts. Que segueixin pagant el mateix al maquillador, però que l'embalsami. Punt.