Els que esperaven que la desraó terrorista fes entrar en raó espanyola els independentistes catalans eren ingenus. Els independentistes tenen una causa major, única. En l'esgrima d'enfilalls a la recerca de la brasa per a la seva sardina va quedar clar que no hi ha mal que per a bé no vingui. Quan tota crisi és una oportunitat hi ha mals que venen bé.

No és estrany que una manifestació sigui per manifestar-se. La de Barcelona contra el terrorisme gihadista va ser unitària (ara, transversal) per la pau, encara que van faltar les misses, els seus paladins al món. Però va ser fragmentària per a la unitat dels espanyols, perquè és inacceptable per als independentistes en tota circumstància.

Com desaprofitar l'ocasió d'ensenyar al món atent a les pantalles l'afany d'independència? Els Mossos d'Esquadra han estat el símbol de la resposta (a la pregunta de per què joves criats a Catalunya, Espanya, atempten contra passejants de la Rambla?).

Queda demostrada la solvència dels Mossos, un cos policial com el de Los Angeles, expeditiu reduint ciutadans en els dies de pau i suprimint terroristes en els de guerra, amb un cap que respon a dues llengües, la del país i la d'una part de la població. Trapero és un llatí ben integrat.

Entre tanta gent que va a la manifestacions hi ha de tot, fins i tot un rei, espècie molt menys abundant en exemplars que la independentista. Manifestar és expressar. «La llibertat d'expressió per sobre de tot», han dit Puigdemont i Colau, que mai, mai, la posaran per sota de qualsevol cosa. Ull.

La frase «no es magnifiquin les esbroncades» tradueix al polítiquès aquella de Gila: «Si no sap aguantar una broma marxi del poble».