El 25 d´abril de 2015 aquest diari va publicar que Adif mantenia sine die la limitació de velocitat dels trens d´alta velocitat a la línia gironina. Adif estava fent estudis i assajos i, pel que es veu, encara els continua fent. Quan el gener de 2013 es va inaugurar la línia Girona-Figueres es va dir que, temporalment, els trens no podrien assolir la màxima velocitat per dos motius: que la línia d´alta tensió encara no operava i per evitar que descarrilessin els trens de mercaderies. Més tard, el problema va quedar reduït a la coincidència de trens de passatgers i de mercaderies. No només era la primera línia mixta a tot l´Estat, sinó que era un cas inèdit a Europa. I d´aquesta manera, els trens continuen sense superar els 199 km/h quan haurien de poder anar a 300. L´alta velocitat ha quedat transformada en velocitat alta (o mitjana). O sigui, una estafa a l´usuari que ha costat molts milions. Algú es podrà preguntar perquè escric això si en els darrers anys no ha passat res de nou. Doncs perquè la notícia d´aquesta setmana que més m´ha impactat, a banda de la confirmació del frau de Pilar Abel, amb la complicitat d´una jutgessa de Madrid, és el projecte xinès de posar en marxa un tren volador d´entre 1.000 i 4.000 quilòmetres per hora. Diuen que primer es plantegen recorreguts a la Xina a 1.000 km/h per, després, augmentar la velocitat, a 2.000. L´estratosfèrica velocitat de 4.000 km/h es reservaria per a recorreguts internacionals. És possible? Ho desconec; com també ignoro quines mesures tècniques inclouria per suportar-ho el cos humà. Si s´ho proposen els xinesos no ho hem de descartar. Tot és possible. Aquí els trens no van a 4.000 per hora, però Puigdemont i els que el segueixen, sí.
