Per milers de catalans les hores i els dies es faran molt llargs fins a l'1 d'octubre, encara que en realitat falti ben poc per saber si es podrà fer, si no es podrà fer, si el no participa o no participa, si la participació és suficient i tots aquells dubtes que poden envoltar un referèndum perseguit, declarat il·legal, menystingut i trepitjat per l'Estat. Però de fet, la veritable pregunta és una altra, que passarà fins aleshores?
Tots sabem que els propers dies són clau i que qualsevol estirada de corda, qualsevol estripada per part d'uns o d'altres pot derivar cap a una situació totalment inesperada. Per això mateix, a hores d'ara ningú és capaç de determinar que és el que succeirà, per molts escenaris que es vulguin posar damunt la taula i per moltes suposicions que facin els centenars de tertulians i tertulianes que aquests dies fan hores extra, molts dient les barbaritats més grosses que s'hagin pogut escoltar els darrers anys.
Però, és clar que aquesta falsa calma ens ha portat a una rotonda on tenim al davant, com a mínim, cinc sortides: acabar com el rosari de l'Aurora, declarar la independència, fer un referèndum a mitges que no tingui en compte ningú, tornar a la casella de sortida o obrir un període de veritable negociació. Encara caldria afegir una sisena sortida: obrir la porta de la dimensió desconeguda, que si fa no fa es més o menys on estem avui.
Caldran moltes dosis de paciència, de calma, de tranquil·litat per arribar a l'1 d'octubre, tenint en compte que pel camí seran moltes les distorsions, les amenaces, les barbaritats i les accions que haurem de veure, viure i escoltar.
Només em permetré el luxe de donar un petit consell, a tots els encesos i forassenyats de les xarxes socials, si us plau, pareu una miqueta que això comença a ser insuportable i encara queden uns dies.
