Referèndum o referèndum
Jaume Paradeda Pla La Selva
Ara ja fa un temps que tres senyors, desplaçats a les Açores, decidien engegar una guerra, amb l´excusa d´unes armes de destrucció massiva, que no existien. Van fer el ridícul!
Ara busquen unes paperetes desplaçant-se d´impremta a impremta, amb tota la parafernàlia (quatre furgonetes plenes de guàrdia civils i un fotimer de policies nacionals custodiant-los) com si s´anessin a enfrontar a una colla de terroristes. Tornen a fer el ridícul!
Els catalans no som terroristes, ho hem demostrat amb les manifestacions que hem fet any rere any, tan multitudinàries com mai s´havia vist. Això sí, quan la raó ens empara, som tossuts i persistirem mentre no ens donin el que ens mereixem.
Tenim la raó i més de 700 batlles, de 947 municipis que hi ha a Catalunya, ho avalen facilitant que puguem votar, amb això ja podríem dir que hem fet un referèndum, i que l´hem guanyat. I l´1 d´octubre tornarem a votar i tornarem a guanyar perquè votarem SÍ. I ho farem pels que ja no hi són, els nostres pares, els nostres avis... perquè la seva lluita no hagi resultat estèril. Pel futur de Catalunya. Pels nostres fills, pels nostres néts, perquè es mereixen viure en un món lliure i millor!
Catalunya compta amb tu, el teu vot és molt important!
La història
es repeteix
Mateu Frigoler Teixidor canet d´adri
El 25 de novembre del 1905, un escamot de l´exèrcit espanyol va assaltar i destrossar la impremta barcelonina editora del setmanari satítric el Cu Cut!, el també setmanari Patufet i el diari La Veu de Catalunya. Les relacions d´aquell temps de la premsa catalanista amb l´exèrcit eren molt dolentes.
El diari independentista La Tralla havia publicat aquell mateix any un número extraordinari a favor de la independència de Cuba, pel qual fou procesat el seu director, en Josep M. Folch i Torres, i tres redactors més.
Cent dotze anys més tard la Guàrdia Civil entra en una impremta de Constantí, amb bones maneres, buscant unes paperetes per votar. A la sortida comportament exemplar de la gent del poble, que donant una bona mostra del «seny» català els acomida amb l´entrega de roses.
I ara, què ens falta més per veure? I és que d´aquest govern neofascista es pot esperar tot. Tornarem al 1934 amb l´empresonament del Govern de la Generalitat al penal de Santa Maria, comdemnats a 30 anys de presidi, pelats al zero i vestits de presidiaris com els pitjors delinqüents del món? I aquí, permeteu-me una petita broma perquè l´humor no s´ha de perdre mai: Us imagineu el nostre valent president pelat al zero sense el seu serrell?
Com he dit abans, farà falta molt de «seny» per aguantar les contínues provocacions del govern més corrupte de la història d´Espanya.
Tenim totes les raons del món per voler la independència i conquerir una pàtria, com diu Els Segadors, rica i plena. Nelson Mandela ho va dir molt clar: «El meu deure és desobeir una legalitat opressora de la llibertat del meu poble».
També Martin Luther King i Gandhi hi estaven d´acord: «Quan la llei és injusta l´opció correcta és desobeir».
