La independència havia d'arribar 18 mesos després de l'ascens de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. Aquesta, si menys no, era la promesa. En aquells moments (gener de 2016) el referèndum estava descartat i fins i tot el Parlament el va rebutjar contundentment en una votació proposada per Catalunya Sí que es Pot. Els partits independentistes el van treure del calaix uns mesos més tard i el van convertir en la proposta estrella.
En els últims 15 dies, el procés s'està sacsejant de dalt a baix i passen coses. Una de les que més m'ha sorprès és l'oferta de diàleg de l'independentisme al Govern espanyol per un referèndum pactat que es podria celebrar en dos anys. El límit de la negociació és el dissabte 30 de setembre. Semblava que aquesta opció estava totalment descartada però Puigdemont i Jordi Sánchez se la treuen de la màniga l'11 de setembre i la confirma el Govern català i el Parlament en una carta enviada dijous a Mariano Rajoy amb còpia al rei d'Espanya.
La proposta és realment sorprenent enmig del clima de distanciament creixent dia a dia entre les dues parts i que no sembla relaxar-se ni un minut. El dubte de tot plegat és si es tracta d'una teatralització perquè no es pugui dir que no s'ha intentat o si l'oferta és real i amb esperances que l'altra part obri una porta, encara que sigui petita.
