La noia de 16 anys li comenta a l'amiga de la mare que, sent uns trenta a la classe, ella és l'única que no beu. I la miren com si fos extraterrestre. Alguns, explica, a banda de presumir dels cubates que poden ingerir sense caure rodons, cinc o sis, comenten alegres el dia que els van internar a l'hospital per coma etílic.
L'alcohol conviu amb la cultura grecollatina de sempre. Agradi o no, va unit a la celebració i la festa. Està integrat, fins i tot, en el ritual de la missa catòlica. Abans s'associava a la creativitat i la bohèmia. I tot i que l'alcoholisme és un problema antic, un drama per a qui el pateix i per als seus, les begudes d'alta graduació, a banda dels anissos i els conyacs, tan proletaris, es generalitzen a casa nostra fa poques dècades. Abans érem més de la cultura del vi. Entrar en el club de l'alta graduació representa adiccions serioses i despeses mèdiques importants, vegin Rússia i la vodka.
Allò que canvia ara és la quantitat d'alcohol consumida i l'edat d'inici. Entre els joves, sembla estar de moda la marató alcohòlica per quedar-se KO. En una mena d'intent d'oblidar-ho tot, sortir d'un mateix, en un camí autodestructiu. En aquesta precocitat etílica, ens assemblen cada vegada més als països seriosos de la civilitzada i vella Europa. Per aquest camí, disputarem unes Olimpíades d'embriacs amb professionals de vàlua contrastada, com els joves britànics i alemanys de Lloret, Calella i Magaluf, i si ens entrenem una mica més, ocuparem un lloc en el podi dels països amb alcohòlics més joves. Una fita molt trista que no cal aconseguir.
