Cartes

del Català

Miquel Mompió i Azemar RIUDARENES

Amb aquestes onades d´amenaces i provocacions que dia a dia assetgen el poble català, la Castella mediàtica tot i volent no podran amb nosaltres.

La identitat del Català, és un ésser amb dignitat com a persona, amb serenitat del seny català, amb intel·ligència innata i amb voluntat de perseverar i progressar.

Estem immersos en un temporal de vents, trons i llampecs que sacseja el nostre viatge cap a Ítaca, ens podran i voldran posar de genolls, però no ens faran rendir ni ens enfonsaran, tot i que cada dia és més vergonyós la cara que ens ensenya Espanya, millor dit Castella, perquè és aquesta la que s´ha anat apoderant de les terres d´Espanya, mai havíem estat indisposats, ni amb gallecs bascos, asturians, aragonesos, murcians, extremenys i andalusos, però, és clar, la recollida de firmes d´en Rajoy, la poca paraula d´en Zapatero, no respectant el que havíem decidit en el Parlament Català, i el Congrés entre PP i PSOE orquestrat per en Guerra ens ha portat aquí.

Som la comunitat amb més de 1.000 aules prefabricades, on El Prat, tot i els pals a les rodes, està a punt de sobrepassar Barajas, les minses inversions que rebem, la fatxenderia d´en Montoro, aquesta prepotència que no diàleg de la Santamaría, són tan pobres d´imaginació política que ells mateixos s´han ficat dins d´un embolic que han creat per menyspreu i ignorància de Catalunya. I tot sovint fan servir en Felip VI per salvar els mobles, un xicot que no està legitimat, ja que ve del pacte del seu pare amb en Franco. Més del 50% dels votants d´avui no varem votar ni la ­monarquia ni la constitució del 78.

Tan fàcil que seria, Rajoy, sols falten unes ganes polítiques i dir: «Seiem i parlem-ne», potser no assolirem els nostre desig l´1 d´octubre, però tinguem per segur que tard o d´hora ho tornarem a intentar, Castella i Espanya m´han abocat a dir Sí en majúscules.

Carta al president del Govern Mariano Rajoy

Màrius Viella La Bisbal d´Empordà

Després de molts anys de submissió per ignorància farcida de necessitat de treballar pel futur de la meva família, ara que ja estic jubilat, amb prop de 82 anys, se m´ha encès el llum vermell del cervell, després de veure, llegir i escoltar les grans i inquisidores salvatjades que vostè i el seu govern diuen que portaran a terme, si els catalans partidaris de votar l´1-O porten a terme la tasca que per dret tenen tots els ciutadans d´arreu, que és votar.

De catalans fantasmes també en tenim, com també de lladres i corruptes, però cada dia en queden menys a les institucions; però aquesta carta no va dirigida als catalans, sinó a vostè. Per no ofendre´l, no diré el que penso de vostè, però sí que intentaré fer-li memòria de moltes coses que vostè va prometre i no ha complert, per tant, vostè per mi és un mentider i la seva paraula no pot tenir cap garantia de credibilitat.

Quan va destronar Rodríguez Zapatero, havia promès i s´havia compromès a crear dos milions de llocs de treball, i a partir d´aquí no ha complert res del que ha predicat en les campanyes electorals, i si algun lloc de treball ha creat, segur que son dintre els departaments de justícia i centres penitenciaris, per protegir els seus amics i socis de partit, a part d´animar-los amb frases de confiança, com «Luis, sé fuerte»; però el més rellevant és la predisposició del seu entorn a esmicolar el procés que té com a objectiu la majoria de la societat catalana .... l´1-Octubre, «Votar», Sí o No.

Sr. Rajoy, segons es van desenvolupant els esdeveniments per a Catalunya amb les amenaces de paralitzar tots els serveis per evitar que els catalans puguin exercir el dret a votar, espero que després de la invasió militar i policial, no posi els tancs al carrer, com algun cadell de la seva llopada ha suggerit.

El dia 10 de setembre vaig penjar al meu balcó una pancarta que diu: «No tinc por de la democracia, tinc por de la nostalgia del franquisme... sí, vull votar...sí»; espero poder-la-hi tenir fins al dia 2-O, com a mínim.