El que hauria de ser i representar més facilitats, eficiència i celeritat en les nostres administracions públiques, pel que fa a la implementació i utilització de les noves tecnologies, o l'administració electrònica, ja s'està revelant com una nova font de problemes, de desconcert i de major deshumanització de les relacions ciutadà/administració. I aquí hi podem posar, sense distinció, totes les administracions, siguin municipals, autonòmiques, estatals, tributàries, judicials, etc... Començant pel tema de la cita prèvia, que certament podria ser un element molt positiu per regular adequadament un determinat servei i per prestar-lo amb més eficàcia, cal dir que, en ocasions, s'està convertint en una pantalla més o un obstacle més per al ciutadà. I ja no cal dir els problemes que apareixen quan es produeix un simple error en un escrit o comunicació que s'ha dirigit a una administració. Aconseguir localitzar l'escrit, sovint és una epopeia però més lamentable encara és no poder accedir a la persona responsable o amb capacitat de decisió sobre el problema a resoldre.
Finalment els ciutadans ens estem convertint per a les nostres administracions en simples números, en maquinetes de cotització o instruments de recaptació i tributació. Tothom diu que el ciutadà és el fonament i finalitat de qualsevol institució. Tothom s'emplena la boca reconeixent que cal que el ciutadà sigui ben tractat, que tingui la màxima llibertat i que frueixi de drets i de la màxima protecció. Però la realitat és molt diferent. En la pràctica, cada vegada queda menys espai per a la llibertat real i efectiva de cada ciutadà, per a les interrelacions basades en la igualtat, l'humanisme o la solidaritat.
Malauradament, cada dia es complica una mica més la relació de la ciutadania amb les administracions. Si abans era la burocràcia humana la que posava barreres i protegia el poder, ara, la informatització o l'administració electrònica se suma als propis defectes de la citada burocràcia. Cada dia es troba més a faltar l'escalf humà, una mà amiga o una veu com la nostra. De robots i instruccions, en sobren. Falta més cor, més atencions personalitzades i més capacitat d'escoltar i ganes de servir de manera eficient i transparent la ciutadania, tot aprofitant les facilitats de les noves tecnologies. No pot ser a la inversa: que funcionaris i ciutadans ens convertim en esclaus de les noves tecnologies, mantenint-nos en l'anonimat, i deshumanitzant-nos. Hi ha molt camí a fer.
