S'ha d'anar amb compte amb els elogis excessius, perquè l'elogiat deixa de tocar de peus a terra i creu que realment actua bé. Entre la lògica que indica que s'equivoca i els cheer leaders que l'envalenteixen, algú limitat prefereix fer cas a aquests. Mirin la pobra Juana Rivas, amb milers de persones a les xarxes i a la porta de casa encoratjant-la a saltar-se la llei fins fer-li creure que tenia raó. Avui els fills són a Itàlia amb el pare, i pot ser que perdi la custòdia compartida, això si té sort i no acaba a presó. Els que la victorejaven ja l'han deixat sola, estan buscant algú altre a qui empènyer a l'abisme.

Puigdemont és Juana Rivas. La mateixa buidor intel·lectual i insensatesa, el mateix obviar el que dicta la raó més elemental perquè una cort d'aduladors li repeteix que endavant, que tu sí que els tens ben posats, Puigdi. Si tingués present la Juana, sabria que tots els que avui l´animen i criden «votarem, votarem», d´aquí a un temps diran d´ell i de la resta de polítics i alcaldes embargats i inhabilitats, que van ser uns capullos que s'ho van buscar.

No té dubtes quan, sol a casa, s'han extingit les veus dels pilotes, la família dorm, el silenci l´acusa i cada ombra és la barba de Rajoy? No pensa ni un moment que potser s'equivoca? Que pot quedar per a la posteritat com un xitxarel·lo i com qui va abocar a la fractura o a alguna cosa pitjor un país? Quan l´albada el sorprèn dormint al sofà i confon amb sobresalt el so del ferro 7 -viu al costat d´un camp de golf- amb la maça d'un jutge, no li passa pel cap que pot errar? Vull creure que sí, que hi ha dubtes dins seu, ni que siguin mínims. Que li costa dormir, que veu possible, inclús probable, ser portador de calamitats per a ell mateix, per a la seva família i per a tots els catalans. No nota mai una suor freda? De debò es creu cegament la cort d´aduladors? Ha eliminat del seu cervell la possibilitat de l'error?

Potser no, potser no té cap dubte. I aleshores estem governats per un fanàtic.