Dissabte

Ciutadans fugits

«Molts catalans han marxat d'Espanya». És una frase que repeteix Iñaki Gabilondo en els últims temps. La primera vegada que la fer servir va ser fa tres anys, després d'una visita a Girona. Gabilondo afegia que territoris sencers -en referència a Girona- havien marxat i entre els joves l'Estat només és una realitat administrativa.

Gabilondo és d'aquells periodistes que tenen per costum parlar amb molta gent per construir una opinió, quan ara n'hi ha molts que quan els expliquen allò que volen escoltar ja en tenen prou per elaborar una teoria i un relat. El cervell s'ha tornat gandul.

Diumenge

Cartells

M'arriba un missatge de Whatsapp que convoca, a qui ho vulgui, a anar al pont de Pedra de Girona per enganxar cartells a favor del referèndum d'independència perquè els «oficials» han estat prohibits i estan essent requisats per policies. La convocatòria era per a les vuit. He anat a treure el nas a un quart de nou i el centre de la ciutat ja estava completament empaperat. Les impressores han substituït les ciclostils.

Mai havia vist una mobilització d'aquestes dimensions i compromís, llevat de moments puntuals de les manifestacions que es van anomenar «contra la guerra». En realitat van ser contra la col·laboració del govern d'Aznar amb la matança a l'Iraq. Sí, il·legal, perquè mai ho va aprovar Nacions Unides. En canvi cap tribunal ha investigat aquells crims i Aznar es passeja lliure donant lliçons de democràcia.

Dilluns

Un únic camí

No sé qui em deia, amb molt encert, que a Catalunya el partit majoritari no és ni ERC, ni CDC... Sinó que és el partit anti-PP. Em trobo un vell militant socialista de Girona, oposat al tipus de referèndum que es proposa per l'1 d´octubre. Opina que la sortida al problema només es trobarà descavalcant el PP de La Moncloa i pactant un referèndum amb un govern de PSOE i Podem, amb el suport dels partits nacionalistes. No sé si per a això, que hauria estat la lògica i política solució, s'arriba massa tard. Molt tard!

Dimarts

Causa general

Fer declarar més de 700 alcaldes, investigats pel seu suport al referèndum, és una insensatesa. Posar davant dels jutges la majoria de les màximes autoritats locals del país només pot respondre a dos motius: que surti d'una ment molt autoritària o que surti d'una ment poc política que aplica lleis mecànicament. Aposto per una bar­reja de les dues: la primera ment s'aprofita de la segona. El resultat és que un problema fonamentalment polític i que hauria de resoldre la política es converteix en una insostenible causa general.

Dimecres

Anubis, por i setge

És difícil saber si es pretenia això, però el mateix nom que s'ha posat a la operació contra el referèndum de l'1 d'octubre és tota una declaració de principis. Anubis, déu de la mort i dels funerals. Si heu estat mai a Egipte davant d'una imatge d'Anubis en alguna tomba, convindreu que és aterridor. Un cos humà amb rostre de xacal. És sinistre. L'estètica de l'operació també ha estat terrífica, amb agents gegantins i musculosos i amb uniformes verd ennegrit de forces especials de videojoc.

Helicòpters sobrevolant Catalunya durant les nits provocant un clímax estressant de tensió, rumors constants de detencions, alarmes sobre les conseqüències contra aquells que vagin a votar... Atmosfera de setge. La guerra psicològica i l'estètica de la por són eines molt eficaces però només per un temps. Té l'inconvenient que quan es fa servir, en passar uns dies, els atemorits perden la por. Aleshores només hi ha dues opcions: deixar el farol o passar de l'amenaça al garrot.

Dijous

Convivència infernal

Vull que m'expliquin què passarà amb la convivència si, com vol el govern del PP i Ciutadans, s'imposa el seu ordre a través de les forces de seguretat. Aquests dies s'ha acabat de trencar allò que s'aguantava fràgilment. Si es pretén i s'aconsegueix que això acabi amb uns derrotats només cal advertir de dècades de convivència impossible.

S'haurien de preguntar quina mena de relació mantindrà la Guàrdia Civil amb els ciutadans que volien votar (la imatge d'aquesta institució ha quedat destruïda entre una part de la població catalana). Quina credibilitat tindrà la fiscalia entre aquests ciutadans que han escoltat un fiscal general parlant com un general d'una divisió cuirassada? I la imatge d'una justícia coordinada amb el partit de govern? O els mateixos partits que han ordenat les operacions contra el vot de l'1 d'octubre? Una convivència infernal.

Divendres

Miren cap a fora

Entre gener i juliol de 2017 les exportacions de les empreses gironines han crescut un 13,4% respecte a l'any passat. La indústria local continua batent rècords en aquest sentit. Molts petits empresaris gironins miren cap a fora. Ho he sentit dir a molts petits fabricants que anys enrere estaven molt centrats en el mercat espanyol i que, ara, es dediquen exclusivament a l'estranger. La crisi va ser fonamental en aquest viratge, però entre alguns també han pesat molt les dificultats que han tingut a conseqüència del «problema català