25 de setembre de 2017
25.09.2017

ESTAT DE DRET O ESTAT DE TORT VERGONYÓS?

25.09.2017 | 00:20

( A Mariano i a Soraya)


Després del debat de la llei del referèndum i de la seva convocatòria en sessió parlamentària del passat dia 6 de setembre, amb tot el guirigall orquestrat per la dreta (però no pas un guirigall diferent de parlaments com el britànic o l'italià), la senyora Soraya Sáenz de Santamaría va dir que aquell era el dia de tota la seva vida política que havia sentit més bochorno («vergonya sufocant»). Ho va dir ben conscient, i va demostrar que, a ella, el 23-F no li va fer sentir cap mena de rubor; els que li fem sentir bochorno som els catalans.

Després d'haver-se fet bastir un despatx a Barcelona amb la promesa de venir-hi sovint per comprendre'ns (de fet, era per curtcircuitar els nostres anhels d'arribar a una majoria d'edat, això que allà baix en diuen el desafío soberanista), no ens ha entès ni una punta d'ungla. Em permetran, amb tots els respectes, dir-li què ens provoca vergonya sufocant a nosaltres, els catalans. Bochorno, senyora Santamaría, és que els pares del seu partit (recorda Fraga Iribarne?) anessin contra una Constitució que ara vostès prenen com un búnquer de ciment armat per empresonar les nacions hispàniques i s'hi parapeten. Bochorno és que vostès (Don Mariano al davant) busquessin firmes contra un Estatut català votat pel nostre poble i uns jutges del TC (alguns amb el mandat caducat) gosessin esmenar punts (que són en altres Estatuts) contradient la Constitució i el seu escatainat Estat de dret, que diu que la justícia emana del poble (i el poble ja havia votat). Bochorno és que encara no s'hagin assabentat que aquell dia van trencar el pacte constitucional amb Catalunya perquè som l'única comunitat que no es governa per l'Estatut que va votar. Bochorno és que tinguin la barra de dir que hi ha camins per a les reformes constitucionals sabent que els catalans sempre estarem en minoria i mai no podrem fruir dels nostres anhels. Bochorno és que, veient un milió de persones repetidament pels carrers de Barcelona cada 11 de setembre sobre 6 milions d'habitants, mai no diguessin ni piu ni moguessin un dit. Bochorno són els ferrocarrils de les rodalies de Barcelona que patim els ciutadans, mentre l'Estat perd diners en les línies d'AVE i no fa els deures necessaris per al corredor mediterrani. Bochorno és que AENA –amb el 49% tret a Borsa sense suports polítics i sense els traspassos pertinents a la Generalitat– guanyi diners a l'aeroport de Barcelona i hi reinverteixi menys de la tercera part. Bochorno és que es prometi un accés ràpid al port barceloní i el més calent sigui a l'aigüera. Bochorno és que la Hisenda del Sr. Montoro, fent els comptes retardats i pel cap baix de l'any 2014, admeti un dèficit fiscal amb Catalunya de l'entorn als 10.000 M?, el que suposa més d'un 5% del nostre PIB. Bochorno és com tenen lligat S.M. el Rei, que no pot ni complir la funció d'«arbitrar i moderar» que li atorga la seva Constitució. Bochorno és « Luis sé fuerte» i els papers de la Gürtel i la destrucció d'ordinadors a Gènova, la seu del seu partit restaurada amb diner negre, i els continus enganys de Don Mariano a les Corts sobre la seva corrupció. Bochorno és que responsables del seu partit no acudeixin a les comissions dels parlaments autonòmics quan hi són cridats. Bochorno és el film B ( Los papeles de Bárcenas) de David Ilundáin (2015) i que a hores d'ara encara cap fiscal o magistrat hagi mogut un dit. Bochorno és l'«Operació Catalunya» i que posin traves a la comissió d'investigació. Bochorno és que TVE no hagi emès el documental Las cloacas de Interior, de Jaume Roures (2017), que ha escandalitzat ciutadans de diferents comunitats i encara no hagi actuat cap jutge d'ofici i, per a més inri, l'exministre Jorge Fernández Díaz presideixi una comissió al Congrés. Bochorno és que l'expresident Mas (i fa anys d'això!) presentés 40 actuacions necessàries a Catalunya, totes dins les seves normes i lleis més estrictes, i al cap d'uns anys el president Puigdemont presentés les mateixes, i a hores d'ara ni tan sols n'hagin contestat cap ni una, mentre Don Mariano té la barra de dir que Puigdemont no vol dialogar. Bochorno és que Don Mariano i vostè, amb urgència, i no sé si amb nocturnitat i traïdoria, dotessin el Tribunal Constitucional de poders punitius i executius que no li atorgava la normativa prístina de la seva constitució (ah, i amb lectura única!). Bochorno és que volguessin que el TC inhabilités abans de l'1-O la presidenta del Parlament Català, Carme Forcadell, i el TC els digués que no podien fer-ho sense un procés, si no volien convertir-se en la riota d'Europa i, de torna, ser sancionats.. Bochorno és que un Tribunal de Comptes (amb un germà del Sr. Aznar i un parent del Sr. Rato entre els components), encausés per malversació polítics catalans que ja havien estat jutjats i absolts d'aquest càrrec. Bochorno és que hagin volgut solucionar el fet del nostre desencaix apel·lant als tribunals i no fent política. Bochorno és que en tots aquests anys no hagin posat ni una sola idea sobre la taula per seduir els catalans.

Senyora Soraya, vostès no es poden escudar en un suposat Estat de dret, perquè el seu és un Estat de tort per poder repartir-se el poder entre uns quants, com han fet des del franquisme, amb la brigada Aranzadi d'avançada, la premsa subvencionada i sense deixar de maneflejar la magistratura i la fiscalia. Li posaré uns quants exemples. Bochorno és que Don Mariano, vostè i De Guindos prometessin que el rescat bancari no costaria ni un euro als ciutadans i el Banc d'Espanya hagi reconegut aquest setembre que, tirant llarg, es recuperaran només 14.275 M? dels més de 54.000 M? en què se xifrà el rescat i que, per tant, es perdran més de 40.000 M?. Bochorno és que es posin a la boca constantment la unitat i igualtat d'Espanya, quan saben que Espanya no és igual (les percepcions insulars no són iguals que el pacte fiscal amb Euskadi) i ho han demostrat oferint un munt de diners a Euskadi perquè els ajudés a aprovar els pressupostos. Bochorno és que el seu govern practiqui la desobediència més contumaç als tribunals com demostren les 34 sentències favorables a Catalunya que no han complert i, molt especialment, la del traspàs de la gestió de beques i ajuts a l'estudi. Bochorno és que Europa consideri Espanya el tercer estat més expedientat de la Unió, per incompliment de les lleis europees. Bochorno és que considerin que posar urnes no és democràtic i que no permetre-les ho sigui i que es gastin una pila de diners per curtcircuitar el referèndum. Bochorno és que denominin cop d'estat una simple consulta a la ciutadania. Bochorno és tota aquesta seva hipocresia.

Vostès, senyora Soraya, des de la petició de signatures contra el nostre Estatut referendat per la ciutadania, saben que no han tractat bé Catalunya. I parlo d'anys. El president Montilla ja havia avisat de desafecció. Tenen a la consciència el pes d'haver tractat malament Catalunya i els fa por que consultant els catalans demanessin l'escissió deixant Espanya en bragues. Vostès saben que properament, quan la jornada referendària sigui passat, caldrà fer alguna cosa. Però tenen uns mals que rauen en el seu ADN. Per a vostès la unitat espanyola vol dir uniformitat; i ho escampen. Per a vostès Catalunya no és Espanya sinó que és d'Espanya. El seu concepte d'unitat equival a submissió. No poden entendre, ni ho entendran mai, que Catalunya vol parlar a l'Estat de tu a tu, sense agenollar-se abans.

I estan molt equivocats, senyora Soraya. Perquè els catalans tenim una cosa que no ens deixarem trepitjar mai: la dignitat. Per això, tard o d'hora, el millor serà partir peres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook