Què? El referèndum. Qui? Un govern tossut de mena; un Parlament partit per la meitat que executa un «mandat democràtic», unes entitats que es creuen representar el poble i molta, moltíssima gent al carrer, estudiants inclosos. On? A Catalunya, subjecte polític per a alguns, una regió més on es parla una llengua estranya, per a uns altres. Quan? Demà, 1 d'octubre, Sant Wasnulf, entre d'altres onomàstiques, màrtir en l'Edat Mitjana, monjo escocès que va viure a Condé-sur-l'Escaut, a Hainaut (França). Per què? Perquè sí, per collons, ara és una qüestió de demostrar qui té més collons. Fins aquí tot molt clar. Ara: com? Silenci oficial força absolut. Les opinions, pronòstics i anàlisis dels escenaris futurs cal buscar-los en tertúlies de ràdio i de cafè, en les quals tothom entén de futbol. A aquestes altures la resolució del «procés» català depèn més de les formes, gens clares, que del fons, que confirma que una part molt considerable de catalans no se senten còmodes en un Estat poc sensible amb la diferència i que una altra part molt considerable de catalans tremolen quan algú els proposa trencar amb Espanya. Acabi com acabi la batalla dominical final algú haurà de començar a buscar respostes al «com» a partir de dilluns, 2 d'octubre, Sant Teòfil de Constantinoble, un altre monjo, que va ser torturat per ordre de l'emperador Lleó III de Bizanci, l'Isàuric (685-741), contrari a la veneració d'imatges religioses. Declaració Unilateral d'Independència? Sembla altament improbable en tant que decisió gairebé suïcida. Vaga? Pot ser. Nova convocatòria electoral? S'intueix més factible; de fet alguns partits ja treballen amb la hipòtesi que pels volts de febrer votarem nou Parlament. I a partir de llavors, què? Junqueras president? Colau i acòlits al Palau de la Generalitat? Un nou tripartit? I a partir d'aleshores, què? Reforma constitucional amb l'aquiescència de PP i PSOE? Compte amb obrir la caixa de Pandora, que les reformes les carrega el diable (no pensin en l'Estatut). Roda el món i torna al Born: Com?
