Aquest era el títol de l´article que havia preparat però que encara no havia enviat per a la seva publicació. Abans d´enviar-lo va arribar el dia 1 d'octubre. En aquest article, que ja no publicaré, parlava de com a l´estiu havia travessat mitja Espanya per passar uns dies a Cadis i feia una sèrie de reflexions que volia compartir.

La primera reflexió que feia era que Espanya és una meravella; la seva riquesa cultural, la bondat de les seves gents, la seva riquesa gastronòmica, etc. La segona reflexió era el tema dels preus: realment allà és molt més barat que aquí, tant a nivell de mercats o supermercats, com a nivell de bars i restaurants, podem menjar peix a un preu més que raonable, quan aquí és realment prohibitiu.

La tercera reflexió la feia després que, estant encara a Cadis, passés l´atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona. Com us podeu imaginar, la visió que donven les televisions estatals i algunes de locals era vergonyosa, i alguns comentaris que vaig sentir encara més. Òbviament no es pot generalitzar, però la tercera reflexió és que no ens entenen. Als catalans no ens entenen. I el pitjor de tot, em sembla que no ens entendran mai.

Encara no havia tingut temps d´enviar aquest article, quan arriben els fets de l´1 d´octubre. No m´ho podia creure. No faré més valoracions de les que ja s´han fet. Ja se n´han fet prou i no cal escalfar més l´ambient. Hi ha molta gent que haurà de respondre de les seves responsabilitats en tot plegat. Només diré una obvietat: en absolut era necessari l´ús de la força.

En tot cas sí vull fer una quarta o última o pot ser ja única reflexió. Vull saber què diuen els ciutadans espanyols. No l´Estat Espanyol, no ens confonem. Vull saber la reacció del poble, dels ciutadans, dels que vaig conèixer viatjant per Espanya i que en la seva gran majoria eren excel·lents persones. És més, necessito que reaccionin. És cert que hi ha hagut moltes reaccions, a Madrid, a Granada, a Sevilla, a Valladolid, i molts més llocs. És cert. Però encara han estat reaccions poc nombroses.

També m´agradaria que aquests sindicats policials, els mateixos que es queixaven de les condicions d´habitabilitat dels policies que estaven destinats provisionalment a Catalunya, que també tinguessin alguna reacció. Encara que fos per lamentar algunes de les imatges que per desgràcia hem vist. I que hi haurà de tot. Només faltaria. Però necessito alguna reacció, encara que sigui minsa. Sense aquesta reacció, no acabaré d´entendre en quin país he estat vivint els últims anys. No puc entendre que els ciutadans espanyols no reaccionin. Encara que sigui per dir que, tot i ser contraris a fer un referèndum o a la pròpia independència, condemnen els episodis de violència excessiva esdevinguts a Catalunya.

No ens entenen. Potser no ens sabem explicar. Potser no ens volen entendre. Quina llàstima.