L´acord és necessari

Anna Garcia Ruiz

Crec que és necessari l´acord Madrid-Barcelona, malgrat la indignació per la recent violència contra catalans pacífics. Cal la intervenció dels tres actors interessats. Europa, que hi pot perdre molt sinó subjecta el nacionalisme espanyol, fenomen sense equivalent a l´Occident, aquest porta a la fallida econòmica, també del conjunt de l´Estat. L´última: les infraestructures sempre a Espanya, sempre a Madrid. I el corredor mediterrani? també a Madrid. I no és un acudit. Impulsaran una fuga de ports cap a Madrid? el de Barcelona? de València? tots? El dictador Franco, més moderat, hi va aplicar criteris econòmics, no ideològics.

La part catalana. Per l´ètica dels seus actuals polítics i líders cívics, i per trobar-se assistida per la raó -la facultat humana i la justícia- no té necessitat de falsos dogmes ni d´un acord sobre una idea abstracta, que tapi misèries pròpies i el poder de determinats grups, com potser a l´anomenda Transició. Pot, doncs, negociar continguts concrets: concert econòmic, seguretat social, reconeixement de la llengua catalana, competències exclusives... amb les corresponents reformes legals (de la Constitució espanyola...) que acabin la inoperància dels darrers 40 anys. Els acords no neguen el dret a les consultes, que sempre existeix.

I la realitat d´aquells continguts és l´única cosa que pot resoldre els problemes reals de les persones i de les empreses (pròpiament dites) en un procés continuat, i vist com a conjunt és l´avenç cap a més sobirania. I així l´altra meitat de la població que no ha votat que sí, però té sentit ciutadà, hi resulta adherida afirmativament, ja que la necessària adhesió de tot el conjunt i de forma continuada, només pot produir-se a realitats, independentment d´ intimidacions externes. Idees irrenunciables com la dignitat no estan escindides d´aquelles realitats. Els referèndums no les creen, les confirmen si existeixen.

Espanya hi pot guanyar la major estabilitat de l´Estat que ha fet, que necessita, i no únicament, en la present crisi política.

Estratègia

ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA

Paraula d´origen grec que significa trobar mitjans enginyosos per aconseguir alguna cosa o arribar a una meta difícil d´aconseguir. Els grecs la utilitzaren a bastament en l´antiguitat per, entre altres objectius, guanyar els perses, molt més nombrosos i rics que ells. I ho aconseguien. Per exemple: En una batalla van portar en els seus vaixells objectes de fang cuit i a dintre hi posaren serpents verinoses. Quan venien i s´apropaven els vaixells enemics els tiraven i quan s´obrien, ja que es trencaven, les seps els mataven i d´altres es tiraven al mar, espaordits. Així sempre eren vencedors sense gaires lluites cruentes.

Moltes vegades i a la vida actual s´haurien d´aplicar estratègies ben pensades i que sense l´ús de la força aconseguirien objectius inimaginables. Fa poc vam assistir als tristos resultats de la força bruta que només va generar odi i ràbia.

Si es vol vèncer un enemic poderós i fort l´única solució és fer servir estratègies ben pensades i intel·ligents. Penso que algú ja hi ha pensat i tant de bo els resultats siguin tan efectius com ho foren en el seu moment les dels grecs. Crec que tots m´enteneu.

Tot passa factura

a Catalunya

José Morales Martín palafrugell

Vaig llegir el titular «Descendeixen un 50% les reserves de turisme rural a Catalunya per al pont del 12 d´octubre». I és que amb motiu de la Festa del 12 d´octubre, festivitat de la Mare de Déu del Pilar, que aquest any ha caigut en dijous, moltes persones han aprofitat per viatjar. Tot i així, s´ha apreciat un descens de les reserves en turisme rural respecte a altres anys en què aquesta data va ser propera al cap de setmana, com ara el passat 2015. Tot i que el cas més cridaner és el de Catalunya, que ha vist com s´han reduït fins a un 50% les seves reserves des que va començar la tensió pel referèndum independentista.

Desgranant una mica més les dades, cal destacar el baix nivell de reserves a Catalunya respecte al passat any (9,25% de reserves de tot el Espanya enfront d´un 18,60% que va obtenir el 2016) i en comparació amb el cap de setmana anterior i posterior a la festivitat (13,78% i 20,62% menys, respectivament). Dada que crida l´atenció, ja que la comunitat catalana és una habitual entre els llocs amb el nivell més alt de reserves en turisme rural, però, malauradament, sembla que fins aquesta activitat tan local es ressent dels avatars de certa política.

Una alcaldessa valenta

Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri

Felicitats Sra. Madrenas pel seu exemplar comportament d´a-quests dies, tant en els Jutjats com en la seva anunciada recusació de relacions amb la delegació del Govern espanyol, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Casa Reial. Falten pocs dies perquè vostè pugui demostrar la fermesa de les seves propostes, la festa del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil. Esperem que després de més de 70 anys només hi acudeixi el nostre gironí «predilecte», l´Enric Millo.

Suposo que el discurs del «reiet» també va influir en les seves decisions. Un discurs provocador i amb poca educació, només va dir una veritat, que la societat catalana estava fracturada. Sí, «reiet», molt fracturada, costelles, dits, braços i cames fracturats a dojo. La Clínica Girona al costat del Col·legi Verd va atendre diumenge al matí més de trenta lesionats. On eres «reiet» del meu cor el dia dels atemptats de Barcelona, quan varen trigar 7 hores a poder-te localitzar, i aquest primer d´octubre al matí, també estaves, com feia el teu pare, el teu avi i el teu besavi «de campamentos»? Uns borbons que al llarg dels segles han estat la pesta bubònica del poble català. I jo que em pensava que era una mica més espavilat que el pare! Quin parell de Tarlans! Em fan molta gràcia quan tots dos parlen de la legalitat, a ells qui els va votar? Si tinguesin una mica de vergonya podrien fer també un referèndum: monarquia o república.

Sra. Alcaldessa, fa un parell de mesos li vaig fer en aquet mateix diari una dura crítica pel cas dels guies turístics. Soc una mica impulsiu i potser em vaig passar la ratlla vermella, des d´aquí li´n demano disculpes. Quan en aquests dies tan convulsos i compromesos amb la seva autoritat, ha demostrat tanta fermesa i valentia barrejada, moltes vegades amb moments d´emocions i llàgrimes, no he dubtat ni un moment en reconèixer que Girona té una gran alcaldessa.