Sota el títol «Cohesió, estratègia i valor de marca del turisme», el Diari va publicar el dia 9 d´aquest mes un article signat pel senyor Ramon Ramos i Argimon, director general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, article relacionat amb el meu «Errors i disputes turístiques» (29 de setembre). El senyor Ramos defensa, i això l´honora, l´equip de màrqueting i les actuacions de l´organisme que ara dirigeix i del qual abans havia estat president i em feia una invitació pública a tenir una trobada al seu despatx, la qual espero poder concretar.

Sense cap ànim de polèmica vull fer aquí una reafirmació de les meves crítiques constructives i me´n reservo algunes per dir-los-hi personalment i en privat, per exemple sobre gabinets de comunicació contractats.

Estic d´acord amb ell que «en els darrers dos anys les xifres de turistes a Catalunya i a la demarcació de Girona han repuntat considerablement, després de deixar enrere un període d´estancament econòmic». 2015 -dades de l´Idescat- va ser el primer any en què el nombre de viatgers en establiments hotelers a la marca Costa Brava (3.240.500) va ser superior al de 2007 (3.065.300). I el 2016 la xifra va ser de 3.425.600. I també comparteixo amb ell «la proliferació en el mercat ­turístic català de nous i innovadors productes turístics de més qualitat, enfocats a atendre les necessitats específiques dels viatgers».

Ara bé, que reconegui aquestes realitats no resta sentit al que jo deia sobre manca d´eficiència d´actuacions promocionals del Patronat -sobretot les dirigides al mercat espanyol- reflectides en el descens de pernoctacions hoteleres de l´agost, plena temporada alta de vacances. Perquè enguany hi ha hagut un descens del 4,4% a la Costa Brava mentre a la Costa Daurada hi va haver un augment del 4,8%. I al juliol la Costa Brava va baixar (1,1%) ila Costa Daurada va pujar (5,9%).

El Patronat fa promoció de molts productes i de formes molt variades, i amb les seves actuacions ha aconseguit desestacionalitzar part de la demanda i que hagin millorat ocupació establiments d´allotjament no hoteler. Però les dades de l´Idescat sobre viatgers en establiments hotelers per marques turístiques catalanes mostren no només el descens ja esmentat de juliol i agost d´enguany respecte de 2016 sinó que Costa Brava és, de totes les grans marques catalanes, la de creixement més feble, excepte Val d´Aran, poc rellevant. Puja un 1,2% en l´acumulat dels vuit primers mesos de 2017, mentre que Costa Daurada -comparació més significativa- acumula un 8,9% d´augment. Entre les altres marques, Pirineus augmenta un 12,8%, Terres de Lleida un 11,6%, Barcelona un 5,2% i Terres de l´Ebre un 4,3%.

No vull que es prengui com a frivolitat, però sembla com si l´equip del Patronat s´hagués cregut i fet seus els utòpics missatges de l´Administració General de l´Estat sobre desestacionalitzar amb productes i segments diferents del sol i platja. En l´estratègia de diversificar cercant mercats nous per productes nous sembla que el Patronat ho fa bé, però potser ha descuidat la promoció enfocada als tradicionals i -agradi o no- insubstituïbles -des de fa moltes dècades- mercats emissors de sol i platja.

El senyor Ramos descriu en el seu article que el Patronat ha fet actuacions de promoció d´una «diversitat de destinacions i productes turístics de la demarcació gironina segregada per àmbits: cultura i identitat, enogastronomia, unique-premium, activitats de turisme actiu i natura, turisme de negocis, turisme esportiu, golf, salut i benestar». Molt bé, però segments, gairebé tots, minoritaris. I noto a faltar l´esment a actuacions per guanyar o no perdre turistes de sol i platja.

Per una altra banda, i mentre espero que ell m´ho expliqui per si haig de canviar d´opinió, considero xocant que entre les accions de promoció que ell esmenta hi hagi llocs -a banda de Madrid, Bilbao, Pamplona i Sant Sebastià- com ara «Màlaga, Múrcia, Alacant i València» perquè són destinacions competidores en sol i platja i altres segments. Suposo que en elles van fer promoció de productes alternatius. Però fins a quin punt -torno a parlar d´eficiència- val la pena invertir en ells com a mercats emissors de profit per als hotelers gironins? Per això vaig escriure que «la promoció no només és necessària, en un entorn molt competitiu, sinó que ha de ser eficient i eficaç».

Finalment, el senyor Ramos diu que «És important afegir que totes les actuacions realitzades pel Patronat de Turisme han estat aprovades per les 850 entitats i empreses associades als deu clubs de màrqueting de producte, i pel consell assessor general format per totes les federacions, associacions i gremis sectorials del territori, sense excepció».

Sense cap intenció pejorativa per part meva, em resulta sorprenent aquesta unanimitat dels representants de les 850 entitats i empreses i del consell assessor general que, sense excepcions, ho aproven tot. Potser privant a l´equip humà del Patronat de possibles aportacions discrepants, i probablement enriquidores pel que fa l´enfocament de la promoció.