Just abans que la fiscalia demanés empresonar per sedició el major Trapero, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Mariano Rajoy havia escrit a Puigdemont per dir-li que «serà l'únic responsable» de l'aplicació de l'article 155 i dels seus efectes sobre l'exercici real de l'autogovern. És un missatge trampós, ja que és el mateix Rajoy qui decideix com modula la resposta, i el botó nuclear no és l'única alternativa possible. Per comprovar-ho no cal anar gaire lluny. Només hem de retrocedir tres setmanes, quan proclamava que l'1 d'octubre no hi hauria referèndum. En lloc de llançar anatemes, podria haver dit: «No faré cap cas d'aquesta pantomima sense garanties», i el mateix vespre de les votacions, reblar: «Ha estat una costellada». En lloc d'això, va encendre Troia.

El dia 10 al matí, quan tothom esperava la DUI, podria haver advertit: «No reconeixeré cap declaració ni resolució basada en una llei suspesa i un referèndum fantasma». I al vespre, insistir: «Avui no s'ha declarat ni aprovat res; quan prenguin alguna decisió, ja m'avisaran».

En la mateixa línia, si ara el Parlament declarés la independència, podria enviar-la al Tribunal Constitucional perquè la congelés ipso facto amb amenaça penal a qui gosés aplicar-la. Fer el mateix amb tota llei o decret que desenvolupés la declaració o la Llei de transitorietat. I aconseguir que el TC suspengués de funcions els responsables, com la llei li permet.

D'altra banda, Montoro ja té sota control les finances catalanes, per impedir que es gasti ni un euro a construir la independència, i sense diners no hi ha manera de crear un nou estat, ni d'Europa ni dels Mars del Sud.

Rajoy podria haver adoptat aquesta línia d'actuació, suau en la forma i ferma en el contingut. Aconseguiria posar el Govern català en una posició molt difícil, amb la república proclamada però sense capacitat de traduir-la en fets concrets, palpables. Una república de paper, sense poder real, sense reconeixement internacional, amb una part dels ciutadans en contra des del principi. Una situació que ben aviat desgastaria Puigdemont i fatigaria l'independentisme. En lloc d'això, Rajoy ha decidit obrir les sitges dels míssils nuclears, inclosos els de la fiscalia.

Ara cal veure quins botons vermells decideix prémer a partir de dijous al matí; si són només salves d'advertència o caps termonuclears que esmicolen l'autonomia i alimenten un ressentiment llarg i profund. És la seva decisió i la seva responsabilitat. No s'hi val, a carregar-la en els altres.