Courà durant molt de temps la violència de l´1-O. Lògic. Crec que feia molt de temps que Guardia Civil i Policia Nacional no complien amb tantes ganes les ordres rebudes. Les imatges mostrant puntades de peu al cap d´una persona a terra, o salts sobre la gent per fer-los més mal, o tantes bestieses més, han donat la volta al món i han provocat el rebuig general. Una repressió, però, que ha merescut la felicitació de Rajoy i del seu partit. En lloc de dimissió, agraïment. «Spain is different». No obstant, em costa de creure que aquesta terrible violència obeís únicament a una ordre superior. En absolut. Els que pegaven ho feien amb unes ganes que anaven més enllà de l´obligació professional. Hi havia ràbia, ganes de fer mal a unes persones contra les que semblava que tenien raons personals, com si en la punta de la porra convergissin rancúnies seculars. Quatre-centes mil signatures, el ribot, l´ús del TC, etc. Per altra banda, també hi ha particularitats sobre l´activació de l´article 155 o l´establiment d´una taula de negociació. Rajoy mai no ha donat peu a un diàleg per trobar la solució, en la qual tothom cedeixi una mica per guanyar-hi tots. No. Rajoy, en els seus esquemes mentals, exigeix la humiliació de Puigdemont, de Catalunya, que demani perdó pel que ha fet i accepti compungit el càstig que li imposi. Possiblement, uns anys de presó -quants?- abans de l´indult. Castella, quan mana, mana totalment. I després, «mantenella y no enmendalla». Perquè compta amb l´aplaudiment de gran part d´Espanya. Sap atiar-la per aconseguir vots que no són d´ell, sinó contra Catalunya.
