19 de octubre de 2017
19.10.2017

Presó de seda

19.10.2017 | 01:05

Amb l'empresonament, a Jordi Sànchez l'han situat al mig de l'escaquer. Quan la Guàrdia Civil va intervenir punts clau per impedir el referèndum, en cap moment es va apropar a l'ANC i ni tan sols va tombar la seva plana web, com si ens diguessin que la junta de l'ANC és inofensiva. Els que van anar a buscar en Sànchez per posar-lo al capdavant de l'ANC, en contra del parer de les bases, volien fer baixar el suflé independentista i reconduir el Procés a posicions autonomistes. Ens han insitit que el pecat original és l'Estatut retallat però després paràgrafs sencers que havien estat anul·lats van ser aprovats als Estatuts d'Andalusia i València. Res no impedia de redactar-ne un de nou a partir del de Sau, ben constitucional, i els afegits dels altres dos. Ni Madrid ni Barcelona van mostrar cap interès. La possibilitat d'una revolta a Catalunya per la crisi era molt alta, seguint les passes del 15-M, reconduït per Podem cap a les institucions. En el cas català, la independència sobre la taula ajornava les solucions fins a un hipotètic futur, quan es crearia el país modèlic que tots hem somiat. I és llavors que l'ANC esdevenia en un instrument clau per derivar la protesta a jornades festives, acolorides i pacífiques. L'artefacte és difícil de controlar perquè ara mateix l'independentisme ha superat el processisme. La crida de Sànchez a la desmobilització enfilat a un Patrol de la Guàrdia Civil n'és l'evidència ja que els manifestants van respondre: «Nosaltres ens quedem, vosaltres descanseu». De sedició no n'hi ha es miri com es miri. Hi ha prou elements per entendre que Sànchez té un altre paper al capdavant de l'ANC, gens procliu a la independència. També la Marta Rovira d'ERC té la mosca al nas amb l'actitud del seu cap de files. Quan hem intuït l'engany han crescut les crides a la unitat, com si hi hagués un enemic ocult que ens volgués dividir. Units sí, d'acord, però amb qui? Amb els autonomistes o amb els independentistes? Qui és qui?

Sànchez sortirà aviat de presó com a líder fora de tota sospita, la millor jugada per a l'Estat i els autonomistes nostrats. Si és que a Madrid imposen eleccions, potser el veurem en alguna candidatura com a independent. El relleu a l'ANC ja hi és, l' Alcoberro i no la Liz Castro, qui sí que és independentista i la favorita de les bases. Amb una independència que s'ha declarat i no s'ha declarat alhora, fer-nos tornar a l'autonomisme serà una obra d'enginyeria social gairebé impossible. I més ara que el padrí exterior potser ja s'ha manifestat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook