segurament, quan llegiu aquest article haurà finalitzat el termini que el president Rajoy va donar al president Puigdemont perquè respongués sobre si havia declarat la independència o no el passat 10 d'octubre. Davant la previsible no resposta del president Puigdemont, avui Mariano Rajoy anunciarà com implementarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i fins i tot, potser, el 116. Aquesta implementació es concretarà al consell de ministres de demà, on de ben segur es donaran detalls de com s'aplica un article mai usat des de la recuperació de la democràcia. Políticament aquesta setmana és transcendent perquè el que es decideixi aquests dies marcarà la política catalana i espanyola de les properes dècades.
No voldria, doncs, parlar del que passarà aquests dies per què és difícil de saber. Sinó parlar de les conseqüències del que segur que passarà: el vertader xoc de trens. La suspensió de l'autogovern de Catalunya i la possible declaració d'independència. Això ens portarà a un període de temps on conviuran dues legalitats que tensionaran la societat catalana i que segurament tot desembocarà en unes eleccions constituents o autonòmiques, segons cada part, que faran una fotografia del moment però no resoldran la situació. Això va per llarg, si bé els propers dies viurem una voràgine important. De fet ja fa dies que ho vivim. Als despatxos i al carrer.
Dic que voldria parlar de les conseqüències del que avui estem vivint perquè aquestes seguiran passi el que passi en els propers dies. I no estic parlant de les conseqüències econòmiques ni polítiques, sinó de les conseqüències socials.
El mateix president Puigdemont ha fet referència a la cohesió social i ha dit que era un dels elements que més té en compte a l'hora de prendre les decisions i de ben segur que va influir a la seva decisió del 10 d'octubre.
La cohesió social de Catalunya és un dels tresors més preuats del país. Un tresor únic que té molt pocs equivalents en societats que es caracteritzen per ser una terra d'acollida com la nostra. D'aquí la importància de la defensa del model educatiu català, ja que alguns, aprofitant el moment polític actual, volen posar en qüestió un dels símbols d'aquesta cohesió.
I és que el que vindrà els propers dies tensionarà encara més una societat ja per si tensionada. Ho hem pogut veure en els dos mesos que van de l'atemptat del 17 d'agost al dia d'avui. Sembla que hagi passat una eternitat però només han passat dos mesos. On hi ha hagut moments molt tensos i manifestacions multitudinàries. Des del 17 i el 26 d'agost, el 20 de setembre, l'1 d'octubre, el 3 d'octubre, el 8 d'octubre i el 17 d'octubre.
Algunes d'aquestes manifestacions han estat de signes oposats i pot haver fet la sensació que el país estava partit en dos. Realment, políticament el país està partit, però socialment no. I aquest tresor hauria de conservar-se passi el que passi.
El concepte d'un sol poble ha tornat a emergir amb força aquests dies. Està en boca de tots els polítics aprofitant el moment actual i de ben segur, hauria de ser la guia per a tots ells. Aquesta expressió sorgida als anys cinquanta i que molts han atribuït a l'historiador i diputat del PSUC Josep Benet a l'hora de defensar la transversalitat del catalanisme popular, ha acabat esdevenint el marc clau del catalanisme polític. No és res més que una referència implícita a la cohesió d'una societat diversa en orígens però que té uns valors compartits i sovint un destí comú: la defensa i millora de l'autogovern, la immersió lingüística a l'ensenyament, etc. Una visió compartida de Catalunya i del món per a una societat diversa.
Al llarg de la història, el catalanisme polític sempre ha tingut clar que només es podia avançar si avançava com un sol poble. No vol dir unanimitat, sinó grans majories, a diferència d'altres societats on això no ha estat mai prioritari.
Segurament, el catalanisme ha estat històricament l'element comú. I a dia d'avui, el trobaríem actualitzat en la defensa del dret a decidir que totes les enquestes donen amb un suport a l'entorn del 80% dels catalans i que es visualitzaria en la gran majoria transversal a l'entorn del Pacte Nacional pel Referèndum.
Encara que ens trobem enmig de moments convulsos, aquesta majoria continua estant aquí. I passi el que passi i es prenguin les decisions que es prenguin, vetllar perquè Catalunya continuï essent un sol poble ha de ser el més important. Ningú sap què passarà els propers dies ni on estarem d'aquí a uns mesos però el que sí que hauríem de garantir és que la voluntat de ser un sol poble es mantingui intacta.
