Potser hi haurà eleccions al gener, al febrer o al març. Com més tard pitjor, perquè si aquesta ha de ser la solució al conflicte, vol dir que hi haurà incertesa almenys fins a la celebració dels comicis. I la incertesa és un dels pitjors enemics. Davant d'una hipotètica convocatòria electoral hi ha tres possibles escenaris principals. Un d'ells és un resultat similar al del 27-D: una majoria absoluta independentista en diputats, però amb menys vots que l'altre bloc parlamentari. Seria la més complicada de les tres situacions perquè ens retornaria, molt probablement, a l'endemà de les últimes eleccions tot i que estaria molt condicionada per la forma en què es presentessin els partits independentistes. Es repetiria Junts pel Sí? Quina correlació de forces hi hauria entre ERC i PDeCAT en cas d'anar separats? Es presentaria la CUP? Una altra opció és una derrota de l'independentisme, que frenaria, només per un temps, el projecte de creació d'un nou país. I finalment hi podria haver una victòria clara i contundent del bloc sobiranista. Imaginem un 60% de suport electoral i un percentatge similar en escons, que demostraria, sense referèndum, que hi ha una majoria social independentista. La carta que ni Artur Mas, ni Carles Puigdemont, ni Oriol Junqueras han tingut mai a les mans i que els obriria algunes portes fins ara totalment tancades.
