Si tot això acaba malament, la història detallarà els moments en què fou possible evitar el desastre, i assenyalarà els responsables de no haver-ho fet.
Dijous, en la seva carta a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont va admetre que la independència de Catalunya no ha estat declarada, però d'una manera que demanava un esforç d'interpretació, i acompanyada d'una certa amenaça. El Govern espanyol va decidir refusar totes dues coses i prosseguir el tràmit del 155.
De les opcions possibles, Rajoy ha triat la que permet coaccionar o suspendre els òrgans d'autogovern de Catalunya gairebé sense límit. Si ha fet aquesta tria és perquè en tenia ganes, perquè no vol quedar malament davant dels seus radicals, o per totes dues coses.
De fet, el 155 és una eina absurda contra una declaració d'independència, que el Tribunal Constitucional pot suspendre en menys d'un dia. Si de cas, podria ser útil davant les mesures concretes que desenvolupin la declaració, si finalment es posessin en marxa.
El dia 10 Puigdemont va fer com qui declara la independència sense declarar-la, i tot seguit la va suspendre. Rajoy podria haver interpretat que era fum d'encenalls, però va preferir l'opció que engegava la màquina punitiva. Puigdemont no va voler sortir a negar la suposada declaració, malgrat que podia haver-ho fet sense mentir. Cadascú a la seva manera, tots dos han anat triant opcions que agreujaven la situació. Tots dos ho podrien haver posat més fàcil a l'altre, però cap d'ells no ha volgut o no ha pogut. Tots dos parlen de diàleg però alhora palesen moltes ganes de barallar-se.
Cadascú té els seus motius. Per a l'independentisme, aquesta és l'ocasió de fer real, ni que sigui per una estona, un somni llargament acaronat. «Ara o mai», és la consigna. Per al centralisme que governa Espanya, aquesta és una ocasió d'or per revertir molts aspectes de l'autogovern, i com més agosarats siguin els moviments de les institucions catalanes, més fàcilment podrà justificar la retallada i més intensa la podrà plantejar.
D'acord amb l'avís de Puigdemont a Rajoy, com a resposta al 155 el Parlament votarà una declaració formal d'independència, ara sí. S'estan estudiant la data i el procediment. En l'aspecte polític, és hora que ens preguntem: l'endemà de la declaració, exactament, què passarà? En termes de pronòstic raonable, no de desig ni de voluntat. Algú ho sap?
