L actual escenari polític i social de Catalunya és inèdit en els països occidentals. El Parlament està tancat. S'ha celebrat un referèndum il·legal i sense garanties que la majoria parlamentària que l'ha impulsat interpreta que li dona legitimitat per proclamar una independència que, en teoria, es va anunciar i suspendre en la sessió del passat 10 d'octubre, però que el president Carles Puigdemont, en el seu darrer intercanvi epistolar amb Mariano Rajoy, matisa que no es va votar. Un miler llarg d'importants empreses, entre les quals els dos bancs catalans, han traslladat la seu social i el domicili fiscal a altres ciutats de l'Estat per la inseguretat jurídica del territori. La Unió Europea ha deixat més clar que mai que no reconeixerà cap independència de Catalunya i que qualsevol canvi jurídic s'ha de realitzar a través del marc legal de la Constitució espanyola. La presència dels tres principals líders de la UE (Juncker, Tusk i Tajani) en els Premis Princesa d'Astúries va certificar el seu suport al Rei i Rajoy. Ens trobem davant d'una crisi de proporcions imprevisibles que ni Puigdemont ni Rajoy, cadascú en la part que els correspon, no han sabut aturar ni reconduir cap a viaranys pacificadors.

Finalment, i després de donar-hi moltes voltes, el Govern espanyol ha decidit tramitar l'article 155 de la Constitució, l'execució del qual desperta molts dubtes. Està copiat de l'article 37 de la Constitució alemanya, país que no l'ha utilitzat mai. Rajoy ha optat per la línia més dura: intervenció total de la Generalitat, Parlament inclòs. En una entrevista publicada aquesta setmana al Diari de Girona, el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, afirmava que «es cometrà un error de proporcions gegantines» si s'activa. I el catedràtic Xavier Arbós també expressava els seus dubtes: «L'apartat 2 de l'article només faculta el Govern a donar instruccions, però no a substituir les comunitats autònomes ni a vulnerar l'Estatut o la Constitució en el que són atribucions». La finalitat principal del 155, segons Mariano Rajoy, és la convocatòria d'eleccions abans de sis mesos. També els sectors més moderats del PDeCAT han plantejat que l'única sortida de l'atzucac és convocar eleccions i emprendre una nova etapa, però Puigdemont fins ara s'hi ha resistit. De moment, el president català sol·licitarà la celebració d'un ple la setmana vinent. No ha anat més enllà, ni tan sols se sap si es votarà la DUI.

Amb l'aplicació del 155, que encara ha de passar pel Senat, entrem en un escenari desconegut. L'única cosa clara és que la situació actual de Catalunya no es pot eternitzar, si no volem que els danys polítics, econòmics i socials siguin irreparables.