23 de octubre de 2017
23.10.2017

Tres setmanes després

22.10.2017 | 23:40

En un article publicat en aquest mateix diari el dia 2 d'aquest mes, em preguntava si l'anomenat procés portava o no portava a la independència. Vull eludir qualsevol pronòstic o especulació sobre aquest desenllaç. Ja ho veurem. Aquest article va d'una altra cosa, va de legitimitats.

I sobre legitimitats, la primera cosa que cal dir és que voler la independència és absolutament i indiscutible, legítim. La segona, que els intents per aconseguir-ho no necessàriament ho són sempre. Poden ser-ho o no ser-ho. Parlarem primer dels que ho són. Al meu parer, només hi ha dues formes amb capacitat de legitimar un projecte de secessió en un estat occidental consolidat i membre de la UE i de l'ONU.

La primera és que la instrumentació s'ajusti en tot moment a l'ordenació legal vigent, és a dir, que si aconseguir l'objectiu ho requereix, cal canviar prèviament el marc legal de manera que contingui amb claredat que la naturalesa del subjecte que es vol independitzar estigui inequívocament definida i li atorgui, en les condicions també regulades, aquest dret a la seva autodeterminació. Si l'intent es fa així, d'acord amb la llei, és legítim tant si s'assoleix com si no s'assoleix la independència.

La segona és que el camí que se segueixi no s'ajusti, en qualsevol dels seus trams o moments, a l'ordre legal vigent (és igual si en volem dir revolució, desobediència, RUI, DUI, voluntat del «poble» o cop a l'estat de dret). En aquest cas, també pot ser legítim, però només a posteriori, només si s'acompleix una única condició: que tingui èxit. Que vol dir èxit? Molt senzill, que assoleix l'objectiu d'obtenir la independència efectiva (no merament una proclamació nominal) sense grans costos econòmics ni doloroses fractures socials, aconseguint el reconeixement de la Comunitat Internacional com a nou estat i conservant la pertinença a la UE (sense cap període –o en el pitjor dels casos molt breu– d'autarquia o semiautarquia). En aquest supòsit, i només en aquest supòsit es podrà legitimar el procés. El resultat és, al capdavall, la variable decisiva. Només si el resultat és una nova realitat satisfactòria el procés podrà esdevenir legítim.

Però si fracassa, no. Què vol dir fracàs? També és molt senzill:

- No aconseguir la independència;

- No rebre cap suport extern rellevant, i només pocs i poc importants o fins i tot algun d'ells poc desitjable;

- Provocar una divisió social interna de difícil i llarga reversió;

- Originar costos econòmics en forma de disminució significativa de la generació de riquesa, amb bancs i empreses que no tornen –si tornen– fins que desaparegui la incertesa que els ha impulsat a marxar;

- Perdre oportunitats de conservació i captació d'inversions i de grans esdeveniments o institucions supraestatals que aporten prestigi i ingressos;

- Frustrar i desmoralitzar la part de la població que s'ha il·lusionat i ha treballat per l'èxit d'un procés que se li havia promès tranquil, relativament fàcil i ràpid;

- Reactivar les pitjors versions dels nacionalismes espanyol i català

- Perdre parcialment o total el nivell d'autogovern preexistent, encara que es tracti d'una pèrdua només temporal.

Mai no es considerarà legítim un procés si el seu resultat és igual o semblant al descrit suara com a fracàs. Inevitablement serà vist com un procés mal dissenyat i mal gestionat, amb decisions, previsions, canvis de rumb i improvisacions errònies, frívoles, temeràries i irresponsables.

Si el desenllaç és un resultat d'aquest tipus, no tinc cap intenció d'assenyalar els principals responsables ni tampoc els actors secundaris però que han tingut un rol significatiu en diferents àmbits (me'n descuidaria d'algun i seria injust amb algun altre; i d'altra banda tothom els té més o menys identificats). I encara menys voldria ofendre ningú amb cap mena de qualificació personal valorativa. En tot cas les valoracions ja les faran els catalans i catalanes que des de la seva llibertat individual, que és la genuïna i essencial llibertat, ho vulguin fer. Opinant si ho creuen oportú i –sobretot– votant quan siguin convocats a fer-ho amb plenes garanties democràtiques.

I la darrera paraula sobre la valoració que mereixeran els líders del procés en cas de fracàs, crec que el millor que podem fer és deixar-la a la Història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook