24 de octubre de 2017
24.10.2017

No en el meu nom, Europa

24.10.2017 | 01:13

Soc nascut el juny de l'any 1957, tres mesos i tres dies després que l'alemany Konrad Adenauer i els dirigents de cinc països més signaren el Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que amb el temps ha esdevingut la Unió Europea. Des de petit he somiat amb la idea d'una Europa cada cop més unida en un món cada cop més global. Potser és per aquests ideals que he nascut amb el talent per poder parlar, llegir i escriure en sis llengües com si fossin meves i per sentir-me a casa allà on he viscut –arreu del nostre estimat continent, des d'Estocolm a Sevilla i des de Galway a Tessalònica. Conservo el passaport alemany, però «casa meva» és Roses, on la meva família es va traslladar l'any 1971. Allà, ens vam instal·lar a una de les urbanitzacions que s'havia construït en ple esclat del turisme i que amb la revolució industrial havia atret centenars de milers de famílies, especialment del sud d'Espanya, a la recerca de treball i d'un futur millor. És per això i per la discreció i la generositat amb la qual els catalans sempre comparteixen «casa seva» amb els nouvinguts, que no fou fins deu anys més tard que poc a poc em vaig adonar que on realment vivia era un país amb una identitat, una història i fins i tot una llengua ben pròpies. A poc a poc, anava veient tots els esforços que el poble de Catalunya va haver de fer durant segles per poder viure segons els seus principis i amb els seus propis trets d'identitat, a sota el domini d'un estat autoritari, nacionalista, prepotent i poc democràtic, que mai ha paït els fracassos del seu propi passat i que imposa les seves regles als «súbdits» que ha conquerit. Davant dels abusos d'una Espanya irracional i corrupta, no acceptaré que Europa amagui el cap sota l'ala com els tres micos que no volen veure, ni sentir, ni parlar. El problema de Catalunya no és la llei, sinó la interpretació que de la llei fan uns dirigents espanyols que ja no tenen cap credibilitat. No acceptaré que Europa segueixi callada davant els polítics espanyols que assenyalen, persegueixen i amenacen quatre líders com a responsables del moviment secessionista, quan en realitat és el clam de milions de catalans, que tenen dret a ésser escoltats. No acceptaré que Europa segueixi tancant els ulls davant la violència d'estat. No acceptaré que Europa segueixi sorda davant els crits de milions d'europeus que no volen continuar essent governats per una classe política manipuladora i mentidera, incapaç de controlar ja no el país, ni tan sols el seu propi partit. La demanda per decidir el seu futur de la gran majoria del poble de Catalunya és justa i ajustada al dret internacional. I com a europeu pels quatre costats, exigeixo als meus dirigents que s'impliquin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit