25 de octubre de 2017
25.10.2017

Jutges i fiscals

25.10.2017 | 00:57

Com a aficionat a la nissaga de Star Wars, puc dir allò que venen temps convulsos per la Força... La veritat és que tenim un panorama que fa molt difícil predir el que passarà i això provoca inestabilitat, por, angoixa... La classe política ha fracassat estrepitosament, i la gent al carrer, en manifestacions gairebé diàries, no deixa de repetir «els carrers seran sempre nostres», quan els car­rers haurien de servir per passejar i gaudir de l´entorn. Quan davant d´un fet un creu que s´ha fet massa i un altre que s´ha fet molt poc, està clar que estem davant d´una realitat distorsionada, on els mitjans d´informació tenen molta responsabilitat, sense treure la responsabilitat que també tenen les xarxes socials, que a part d´una bona eina de difusió, també és cert que contaminen amb informació a vegades distorsionada i altres vegades senzillament falsa.
En tot aquest panorama sembla que estiguin agafant un paper principal els jutges i els fiscals. Els jutges i els fiscals han d´aplicar la llei a la qual estan sotmesos. Com totes les institucions democràtiques, estan subjectes a crítica, que certament moltes vegades no és ben rebuda, però que s´ha d´acceptar amb normalitat i respecte. El Poder Judicial juga un paper clau en totes les societats democràtiques, fins i tot gosaria dir el paper més clau de tots, ja que actua com a garantia i protecció davant dels ciutadans de l´actuació de la resta de poders de l´Estat. Els atacs a la seva independència són un atac directe al cor del nostre sistema, i són atacs, al meu parer, injustos.
És cert que potser no soc la persona més imparcial en aquest sentit: fill, net i besnet de jutge i amb dos germans fiscals. Però fa gairebé 20 anys que em dedico a aquesta preciosa professió que és l´advocacia, i durant aquest temps he hagut de tractar amb molts i molts jutges i fiscals, i puc donar fe de la seva independència i professionalitat. Que hi ha de tot en aquest món, només faltaria. Com passa en totes les professions, o no? Que hi ha casos que costa entendre i donar una explicació?, és cert. Que alguns d´aquests casos els he viscut a la meva pell?, doncs també és cert. Però això mai m´ha fet variar el respecte que tinc a la professió i al que representen els jutges i fiscals.
Quan era estudiant de dret, preguntava al meu pare, magistrat, com podia absoldre algú de qui tenia el convenciment que era culpable. Ell em responia senzillament perquè estava obligat per llei, per molt convenciment que ell pogués tenir, si les proves no acreditaven els fets, ell estava obligat a absoldre. La llei i el respecte a la llei han d´estar per damunt de tot. Nosaltres no fem les lleis, sinó que ens limiten a interpretar-les i aplicar-les, per molt mal fetes que estiguin.
A la darrera manifestació de Barcelona, llegia una pancarta que em va preocupar molt: «Jutges i fiscals, ara us jutjarem a vosaltres», o quelcom semblant. Si la justícia només és justa quan és favorable als nostres interessos anem molt malament. Si la nostra principal bandera és la desobediència, encara pitjor. Si tot el que no és independentista és un feixista, i si tot el que és o vol ser independentista és un radical il·legal, acabarem fatal.
Potser seria bo seure a una taula i reconèixer tothom que això se´ns n´ha anat de les mans. I quan dic tothom em refereixo a tothom, sense excepció. Tant els que han pensat que amb una majoria important en farien prou i tindrien aquell anhelat suport internacional, com aquells que han pensat que la repressió i la imposició són arguments més que justificats davant dels que no pensen com ells i menyspreen les seves idees.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook