Traïdor», «venut» ... Entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda d'ahir, Carles Puigdemont va haver d'escoltar com l'acusaven d'això i li disparaven des de les places físiques i des de les metafísiques improperis encara més gruixuts per part milers de persones que fins uns minuts abans l'aclamaven i portaven a pes fins els altars del sobiranisme. Això de la política és d'una injustícia i d'una ingratitud increïbles. Sigui un independentista o unionista, ningú pot acusar Puigdemont de no haver-s'ho jugat absolutament tot per un ideal i per aquest procés d'independència. El mateix Miquel Iceta li reconeixia la terrible solitud i les pressions inhumanes que està rebent i rebrà.
Sobre Puigdemont recau, declari o no la independència, l'amenaça de presó i està en joc el benestar de tota la seva família... de la seva canalla. Dubto que ningú pugui imaginar ni superficialment el grau de patiment familiar a Girona i Amer. Però, no obstant això, els estudiants i cridaven rabiosament: «Traïdor, traïdor!».
Si d'una cosa ha pecat el sobiranisme és d'abraçar massa la doctrina del flower power i de criar massa nens consentits. Com si tot fos fàcil i innocent. Com si un procés traumàtic de trencament amb un Estat d'història greu (tot és d'una gravetat extrema i virulenta a Espanya, com deia Indro Montanelli), es pogués fer sense sacrificis. Els grans sacrificis van començar amb les detencions del 20-S, van continuar l'1 d'octubre amb els brutals i irracionals atacs de la policia a la gent, van seguir amb la detenció dels «Jordis» i si avui es fa la declaració d'independència, aquests sacrificis es multiplicaran i es tornaran més greus fins a omplir tot un gruixut martirologi.
Un procés d'independència d'aquestes característiques vol anys, bons polítics, molts sacrificis i sobretot unitat dels que la desitgen. Ahir, durant unes hores, mentre s'acusava de traïdor a Carles Puigdemont, va aflorar de nou aquella vella advertència d' Aznar: «Abans es trencarà Catalunya!». Per unes hores el sobiranisme es va veure vençut per ell mateix després de molt temps d'unitat. Aquelles hores d'ahir són una clara advertència que si l'independentisme es fractura, trigarà anys a refer-se.
