Dvendres sí que va ser una jornada històrica. El Parlament, amb 70 vots a favor de 135 diputats, va declarar la independència de Catalunya. Minuts després, el Senat aprovava, amb 214 vots a favor i 47 en contra, l'aplicació de l'article 155, que de fet suposa la intervenció i el control de l'autonomia de Catalunya. I hores després, el Consell de Ministres destituïa el Govern català, dissolia el Parlament i convocava eleccions per al 21 de desembre vinent. Tres fets inèdits a la història política catalana després de dos dies de vertigen que se sumaven a setmanes de molta tensió. L'anunciat xoc de trens ja era real: dues legitimitats, una de constitucional i l'altra sense suport jurídic, enfrontades. La constitucional ja ha tingut uns efectes reals. La catalana no ha passat d'una declaració al Parlament, una celebració a les escales de la Cambra Catalana, amb rostres més seriosos que exultants, i la sortida de milers de persones al carrer per festejar-ho. No s'ha visualitzat res més. La Comunitat Internacional, des de la Unió Europea fins als Estats Units, i passant per l'OTAN, ja ha anunciat que no reconeixerà cap Estat català. Dintre d'aquest atzucac, ara cal esperar a veure la reacció del Govern català. Puigdemont i els seus consellers es resistiran a deixar els seus càrrecs? S'arriscaran a un procediment penal?

Carles Puigdemont podia haver convocat eleccions dijous, però a última hora es va fer enrere. Va perdre una gran oportunitat de donar una sortida airosa, tot i que traumàtica per a centenars de milers de persones que somien amb la independència, a una crisi política catalana que encara desconeix quines seran les últimes conseqüències, després de provocar una divisió social i la fuga de més de 1.700 empreses. Mariano Rajoy va sorprendre tothom divendres a la nit. Quan tothom esperava una aplicació dura i llarga en el temps de l'article 155, va optar per destituir el Govern i convocar eleccions. Si hi ajuda la reacció de l'Executiu català i de les entitats que l'acompanyen aquest escenari hauria de servir per donar una pausa a la convulsa política catalana. No es pot anar en solitari contra Espanya, contra Europa i contra el món sencer. Arribats a aquest punt, és hora d'anteposar la racionalitat a les emocions. El moviment independentista és sòlid, uneix centenars de milers de catalans il·lusionats entorn d'un projecte, però ni és prou ampli ni té cap legitimitat legal per ser aplicat. És moment d'apel·lar a la prudència. A la del Govern central, que ha de saber gestionar amb mesura aquest gens còmode trànsit fins a la celebració de les eleccions. I també a la de Puigdemont i els partits que l'acompanyen. Passi el que passi, les diferents opinions continuaran vivint en veïnatge i, per tant, la convivència ha de prevaler per sobre de tot.