Gràcies al caos circulatori d'aquests dies i al desgavell a les línies urbanes de la Teisa, vaig poder parlar gairebé una hora amb el castanyer de la Plaça de la Independència de Girona, abandonats tots dos en una parada a l'espera del mateix autobús. Va fer un salt en el temps per recordar les barraques de Fires primigènies, a sota de les vies, semblants a les que vaig conèixer. Una dona de Campdorà fent allioli en una rentadora amb quatre o cinc assistents pelant alls, els porrons de vi, els saborosos entrepans dels comunistes, els sinpas a les barraques independentistes, les parades construïdes amb tot l'enginy, totes diferents i personalitzades, els equips de música ideats per escoltar música al menjador de casa i l'envelat, de pagament, on hi actuava un grup conegut arreu i músics locals.
Amb els anys, les barraques ja no són alternatives. L'oferta musical a l'escenari principal no pot mai agradar tothom però es troba a faltar el risc, un grup de renom cap de cartell i sobretot els músics locals, deixats de la mà de Déu tot l'any, sense locals on tocar i que almenys un cop l'any podrien tenir l'opció de lluïr-se a casa seva, perquè si no actuen aquí, on actuaran? Són signes dels temps que també la majoria de barraques, amb equips potents, optin per la música més comercial, amb el reggaeton i el Despacito sonant a per tot, menys en aquelles que encara conserven l'esperit alternatiu, amb oferta pròpia, curiosament les més atapeïdes de gent. I per completar el quadre, el personal de l'organització em fa l'efecte que no saben ni el nom de la ciutat. S'hi mouen molts diners aquests dies a barraques i camuflats en associacions sense ànim de lucre hi són els que fan negoci propi, amb cambrers llogats desvinculats de l'associació que diuen representar, professionals que cada any hi són i que fan molt mal a les entitats honrades. El risc de fallida del model és alt, tant per la picaresca com per algun intent que hi va haver en temps de l'alcalde Puigdemont, quan va proposar que els tres darrers dies les barraques les administressin empreses privades. Per sort no s'ha continuat per aquest camí però si no es fa cap gir i es vigila bé, tard o d'hora succeirà. La pressió per fer unes barraques veritablement alternatives, gestionades al marge dels protocols de l'Ajuntament, hi són cada any. Si tornem a veure allioli sortint d'una rentadora, porrons de vi, entrepans de pa de pagès, beures casolans i grups locals amanint la festa, serà senyal que s'han pres les millors decisions.
