A falta de la CUP, la resta de les formacions polítiques sembla que tenen clar que concorreran a les eleccions del 21 de desembre convocades per Mariano Rajoy en aplicació del famós article 155.
Unes eleccions que han enganxat tothom a contrapeu just al final estrany del procés tal com l'havíem entès fins el dia d'avui.
Hi ha moltes incògnites per resoldre i el calendari és molt ajustat. A falta de només cinquanta dies per la jornada electoral no es coneix amb quin format concorreran a les eleccions les diferents formacions ni qui seran els respectius candidats.
Tot i la proposta avantatgista d' Inés Arrimadas d'encapçalar el front constitucionalista, que segurament serà rebutjada per la resta de partits, sembla que els partits més autonomistes tenen molt clar qui seran els seus candidats i si no hi ha sorpreses de darrera hora, seran els mateixos que van liderar l'oposició al parlament en aquesta darrera mitja legislatura: Arrimadas, Iceta i Albiol.
Totes les incognites es plantegen en l'àmbit sobiranista. En primer lloc en l'àmbit dels comuns. Tot sembla indicar que Xavier Domènech, el lider més ben valorat segons les darreres enquestes publicades, encapçalarà la candidatura comuna a l'espera de si es repeteix la confluència amb Podem que tan bons resultats ha donat en les dues darrers conteses electorals. Sortirem de dubtes aviat, el termini a presentar coalicions s'acaba en una setmana.
Caldrà veure quin espai poden tenir els comuns en unes eleccions que estaran marcades per l'estrany desenllaç del Procés i per la validació d'una DUI que va ser vista i no vista. A dia d'avui és difícil captar l'estat d'ànim de la societat catalana i entendre si el que vol és continuar en la mateixa línia, passer pàgina al Procés o buscar una altra sortida al desbloqueig. En els propers mesos tindrem més pistes i els comuns poden tenir molt a dir-hi.
Segurament, els principals dubtes sorgiexen en el camp de l'independentisme. Com es presentaran i quines cares el lideraran.
La gran incògnita és si l'independentisme optarà per una candidatura única per ratificar la declaració d'independència i que alhora planti cara a l'aplicació del 155. Això inclouria tots els partits independentistes, figures independents i el difícil intent de sumar els comuns. Aquesta és l'opció preferida per les entitats sobiranistes i per l'independentisme social. Si s'opta per una reedició de Junts pel Sí en aquest cas amb els papers invertits i liderats per Junqueras o, fins i tot, per Puigdemont, si es repensa la idea de no repetir. En aquest cas, la CUP quedaria fora. O bé, si l'independentisme opta per concórrer per separat amb les diferents sigles corresponents. En aquest cas, caldria resoldre les candidatures del PDeCAT i de la CUP. Segurament la CUP optarà per alguna figura potent amb fort «ganxo» mediàtic com va fer amb David Fernàndez i Antonio Baños -recordem que Fernández podria presentar-se-. En el cas del PDeCAT, la situació és molt més complexa i va molt més enllà d'escollir el millor candidat. El partit hereu de Convergència en triar el candidat, escolliria també la linia política del partit després de cinc anys de liderar el Procés, primer amb Mas i després amb Puigdemont. Optaria per perseverar amb la línia independentista portada fins ara que fa que competeixi amb ERC o donaria un cop de timó per intentar recuperar votant moderat? Aquest és el gran dilema si al final el PDeCAT es presenta sol. I sigui quina sigui la decisió, no està gens clar que no acabi provocant escisions com ja es van veure el dijous en el que Puigdemont volia convocar eleccions i no ho va fer. De moment, Santi Vila ja s'ha postulat. Veurem quina decisió pren el partit aquesta propera setmana.
Els tres casos tenen riscos i avantatges per l'independentisme. Tant a l'hora d'atraure votants com a l'hora de sumar diputats. Veurem quina serà finalment la decisió, ja que el que es decideixi els propers sis dies, pot marcar el mapa política català pels propers anys.
El que està clar és que tot està obert i que tot és possible. Encara que la majoria d'enquestes ens diuen que tot està igual que fa dos anys -27 de setembre- la meva experiència em diu que és impossible que tot segueixi igual després del que hem arribat a viure. Hi haurà una sacsejada important i sens dubte, tindrem tot el Nadal per pair els resultats. Enguany, els dinars de Nadals seran molt més animats que els d'altres anys, segur. Per què no només es produiran transvasaments de vots entre els dos blocs sinó que n'hi haurà per totes bandes. I el que és més important, sembla que tothom estarà mobilitzat i la participació serà alta. D'això també se n'encarregaran els mitjans de comunicació. Tots volen saber com acaba aquesta temporada de la sèrie El Procés. I el final està marcat: 21 de desembre. Després de festes començarà la segona temporada.
