Cartes

josep puiggros gafarot PALAMÓS

n La foto dels Srs. Iceta, Albiol i la Sra. Arrimadas, presentant una denúncia al Constitucional contra el Govern de la Generalitat, en el seu moment ja va fer mal a la vista.

Ara jo em pregunto què hi feia el Sr. Iceta a la manifestació de Societat Civil donant suport a un PP líder en corrupció a Europa i que faria el que fos per defensar els grans lobbys espanyols que es nodreixen de diners públics (diners que paguem tots, espanyols inclosos) i que van a parar a mans de grans empreses privades, que són en realitat les que manen i marquen les directrius del Govern d´Espanya i al costat del seu representant a Catalunya, Sr. Albiol, el que va anar a agrair a la Guàrdia Civil haver vingut a defensar a «los catalanes de bien» fotent llenya, se suposa, a «los catalanes de mal» i després té la cara de dir que és el Govern de la Generalitat qui divideix el país, i al costat del Sr. Rivera, de Ciutadans, partit que va néixer per anar contra la llengua catalana i al que no li importaria omplir de tancs la Diagonal per tal d´espanyolitzar Catalunya.

Veient el Sr. Iceta al costat d´aquests partits em va venir al pensament allò de «Pedroooo, por favor sálvanos del PP, no podemos aguantar más, sálvanos». També vaig pensar en el Sr. Pasqual Maragall quan varen concedir les Olímpiades a Barcelona.

De veritat, si jo fos socialista, em sentiria molt malament comparant els dos personatges. El Sr. Iceta no se n´adona que amb aquestes actituds es veurà superat molt fàcilment per Podem i un partit que ha fet història a Catalunya quedarà com a residual, una pena.

«Quo vadis» Europa?

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

n Aquesta pregunta diu la Tradició que la féu Déu a Sant Pere quan fugia de Roma en veure-les maldades. Ell reflexionà, veié que obrava malament deixant en l´estacada tots els que el seguien i el tenien per cap i donà mitja volta i tornà amb el seus encara que li anés la vida. Un acte de lleialtat vers els que creien en ell i evidentment de plena justícia. A l´anomenada Unió Europea li podríem fer aquesta pregunta. Unió? De qui? De què? Quan sorgeix un problema s´arronsen com els cucs i només defensen el seu estatus i la seva cadira, no fos que pobrets haguessin de treballar perquè a part d´escalfar una cadira ben còmoda i cobrar sous astronòmics, ja em diran què fan.

Havien d´acollir molts immigrants i s´han rentat les mans. Ells a viure que és per a l´únic que serveixen. Quan ha aparegut el problema català s´han preocupat d´esbrinar què passava? Han analitzat com maltracten continuament una de les zones més actives, treballadores i riques de la mateixa Europa? Què va! Han donat suport a un sàtrapa que ens odia, menteix i en el fons té por de perdre tot el que li proporciona Catalunya.

Des que a Galícia, i era sa terra, es va produir el gran desastre ecològic del vessament de petroli el «gran Dictador» va dir: «Eso son hilillos de plastilina...» ja el vaig calar. Curt, dolent, venjatiu, cregut (tots els rucs que arriben a poder manar ho són). Veure la Història i a qui deien dictador a Grècia... i fa anys! La seva obligació era estudiar in situ el problema i buscar solucions. I el pitjor és que a Europa ho saben i el recolzen essent per tant part important del problema.

Europa és una enganyifa, ningú s´ha preocupat d´esbrinar què passava a casa nostra. Va passar quan el nazisme fins a tenir lloc el que va passar i amb una gran guerra inclosa, i amb els servis i macedonis... tots sabem que només viuen de la rifeta i d´Unió res de res... Llàstima. Qui rep és la nostra estimada terra i de veritat que em venen ganes de plorar al veure tanta injustícia!

Utopia federalista dels socialistes

juan janoher i sadurnÍ VULPELLAC

n Avui per avui són determinants el grapat de problemes que tenim dintre aquest país anomenat Espanya. Un partit que hauria de vetllar per la societat, amb l´intent de millora com reiterar les mancances que tots patim. Però aquests venen decantant-se cap a la dreta en tots els afers nacionals; creient-se que són autodidàctics i que només ells tenen la potestat de dir l´última paraula. Irrisòria l´actitud, per quant la ciutadania té memòria i es cobrarà amb escreix l´estafa.

On estan els principis de l´ideologia del partit? Malauradament han desaparegut com el seny que correspon per defensar els interessos socials, en canvi, la seva tendència en cercar un ampli concens per arribar ha un estat federal, no deixa de ser una paradoxa. Quans anys porten parlant-ne, i res fins ara han aconseguit? En canvi, s´omplen la boca de la pretensió manifesta, i mai portada a terme. Llavors, el raonament nefast és, i continua essent, el recolzament total al PP.

Deixant enrere els principis bàsics d´un socialisme demòcrata, i sense cap respecte en quant a les institucions que haurien de defensar, només se´ls pot titllar de defraudadors socials. En canvi, si haguessin actuat amb coherència, avui els espanyols, és veurien recolzats en tots els àmbits socials. Però la manipulació del seu federalisme, ha estat una costant mentida per disfressar la seva utopia, a la que Catalunya, s´ha vist més afectada i menyspreada pel mateix PSC. Vergo­nyós.