03 de novembre de 2017
03.11.2017

Ficcions democràtiques

03.11.2017 | 10:15

Amb l'empresonament d'un govern votat per la ciutadania s'ha fet un pas cap al buit de dimensions de plaga bíblica. Però el més tràgic de Catalunya ha posat al descobert un munt de ficcions. No només la més publicitada, en el sentit que David només va guanyar una sola vegada a Goliat i en una llegenda. La primera gran ficció que vivia Espanya és que l'estat de les autonomies era un simple decorat. En 24 hores, el poder central pot desmuntar l'autonomia, sigui catalana, basca o andalusa, amb una fulminant combinació d'amenaces i decrets. Resulta que no existien conselleries amb poder real. En poques hores van quedar decapitades i controlades per secretaris i subsecretaris ministerials. Ni tan sols la policia catalana pertanyia a la Generalitat. Un ministre sense llums en va poder prendre el control via Twitter, trobant dins del mateix cos un munt de voluntaris disposats a seguir-lo. I el més revelador: el president de la Generalitat va resultar ser una fràgil figura de vidre trencada en el temps que dura un ple del Senat i un consell de ministres exprés. En sis hores es quedava sense Palau, sense recursos, sense vida, fugit a Brussel·les i amb un munt de tocadors de palmes linxant-lo.

La segona gran ficció és el tipus de democràcia que ens han venut durant 40 anys, basat en un eix esquerra-dreta, que ha quedat a la intempèrie amb la recent coalició PP-PSOE. Amb la justícia funcionant contra l'independentisme amb una eficàcia impròpia d'un sistema judicial que per a la ciutadania de peu és lenta i ineficaç i absolutament tolerant amb els corruptes. Amb una policia que aplica la violència contra ciutadans i a qui la justícia no demana explicacions. Un país amb massa gent amb ganes de venjança visceral contra aquells que han volgut fer la independència amb el lliri a la mà. Un país on l'extrema dreta campa lliure pels carrers i estacions sense que la policia els freni. I una dreta, no homologable amb el conservadorisme de les democràcies antigues, preparant-se per governar Espanya durant una eternitat.

El sobiranisme català, amb les seves profundes ferides, està mostrant una Espanya que amaga a les golfes un terrible retrat de Dorian Gray. Durant aquestes setmanes, Espanya ha projectat un futur terrorífic que no sembla preocupar a ningú perquè ara només importa alimentar el Circ Romà que porta a l'arena lleons, gladiadors i polítics catalans desarmats i vestits amb roba de saca, esperant ser esquarterats. És l'Espanya que està convençuda que ha liquidat per sempre l'independentisme. Un convenciment que ens demostra que les ficcions també van per barris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema