L'independentisme català ja té deu presos de màxim nivell (podrien ser deu més) per enarborar les seves fotografies a les manifestacions. Imatges com les que hem vist sovint al País Basc, sense que a Catalunya hi hagi ni morts, ni segrestats, ni bombes, ni extorsió. Sembla que hi hagi qui té moltes ganes de tensar la corda, a veure si es trenca i es justifica a posteriori la duresa utilitzada.

La premsa de Madrid aplaudeix amb entusiasme. La de Barcelona critica: per a la sobiranista és un crim, per a la contrària és un error que allunya la normalització. S'esveren molts que van aplaudir quan Rajoy va convocar eleccions.

Europa, club d'estats, continua sense reaccionar. Puigdemont està molt sol a Brussel·les. Només aconsegueix algun suport flamenc a la seva situació personal.

Amb els mateixos fets sobre la taula un jutge ha donat una setmana als membres querellats de la mesa del Parlament per preparar la defensa i ha obert la porta a revisar l'acusació, i una jutgessa ha comprat sense matisos el relat del fiscal i ha ordenat presons immediates; això demostra que eren optatives, no inevitables. La separació de poders és en realitat una separació de funcions en la cerca d'un objectiu únic: la defensa de l'Estat. La querella fa el relat d'una gran conspiració que considera criminals molts esdeveniments polítics i populars dels darrers dos anys, però el fiscal només va decidir presentar-la després de la DUI. No s'entén. O potser sí.

L'ordre de presó ho canvia tot. Es fa estrany llegir articles escrits abans de conèixer-se la notícia i publicats després: semblen fora del temps.

La reacció tot just ha començat. Es preveu una gran manifestació el dissabte 11, quan ja se sabrà si s'empresona la mesa del Parlament. D'aquí a llavors pot haver passat qualsevol cosa, perquè circulen tota mena de propostes, inclosa una nova «aturada de país».

El rebuig ajunta tots els independentistes i els sobiranistes del Comú i Podem. És un argument per a una gran coalició electoral. Però hi ha discrepàncies sobre la seva utilitat. Esquerra creu que Junts pel Sí va ser un error.

Quin tractament s'ha de donar als empresonats? Van ser nomenats consellers per Carles Puigdemont, al seu torn elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya. Ni Puigdemont ha dimitit, ni l'ha cessat el Parlament, i ell tampoc no ha cessat els consellers que va nomenar.